Presenta’t fàcilment a Jehovà: per què i com?

"No ens hem de sotmetre més fàcilment al Pare?" - Hebreus 12: 9

 [De ws 9 / 19 p.14 Article de l'estudi 37: novembre 11 - novembre 17, 2019]

Aquest article d’estudi de la Torre de Guaita es basa en la veritat que hem de sotmetre’ns a la manera de governar de Jehovà perquè ell és el nostre Creador i té dret a establir normes de bé i de mal (Apocalipsi 4:11). Per tant, en adonar-nos del valor del seu govern savi, ens hem de sotmetre a la direcció de Jehovà de bon grat perquè la seva forma de governar és la millor i perquè El poble de Déu no veu el concepte de submissió de manera negativa. Paul explica que hauríem de fer-ho "Submetem-nos fàcilment al Pare" perquè ens ensinya "per al nostre benefici". Hebreus 12: 9-11. El contingut de l'article desglosa la idea que presentar-se a Jehovà pot ser un repte perquè tenim tendències rebels (Gènesi 3:22) que cal esmicolar. Es pot considerar que aquest article té el propòsit de convèncer els membres de l’organització perquè compleixin més la seva autoritat governant, tal com han llorat els ancians. Podem observar com aquest article dirigeix ​​els germans i germanes més respectables amb l’Organització i les seves polítiques fent que aquestes polítiques siguin sinònimes de Jehovà? Podem veure com la interpretació de "Jehovà"S requisits "són realment els requisits dels homes que busquen el poder sobre els altres?

Un altre endavant de l’agenda de treball anti-educació, anti-ben pagats.

Segons el context i la lectura dels paràgrafs 6 i 7 i la "experiència" no verificable de Maria, tenir “Un treball remunerat en una professió respectada” is “En conflicte amb la voluntat de Jehovà”. Quina és l’única escriptura donada a còpia de seguretat d’aquesta reclamació? Matthew 6: 24 que diu en part "No es pot esclau de Déu ni de les riqueses". La conclusió que dóna l'article de la Torre de Guaita és que "una feina remunerada en una professió respectada ” és esclau per riqueses, però no és aquesta una exageració flagrant?

Un germà (molt conegut pel revisor que ha de mantenir l'anonimat) té actualment una feina raonablement ben remunerada en una professió. En general, mai no ha hagut de fer hores extres en aquest lloc de treball, i només sempre a causa de la sol·licitud d’emergència de l’empresari. D’altra banda, quan es trobava en una posició no professional ben remunerada, sovint necessitava fer hores extres. Per què? Perquè no podia complir les seves responsabilitats familiars a nivell bàsic sense rebre els ingressos addicionals que proporcionava. Ell, com tants altres testimonis joves, no va obtenir formació ni qualificacions per a treballs raonables i ben remunerats perquè creia que la propaganda de l'Organització segons la qual Armageddon "arribaria aviat" als anys vuitanta. Com a resultat, va arribar a lamentar aquesta decisió quan es va casar i encara més quan va tenir fills.

Per què es dóna aquesta anomenada "experiència"? Sens dubte, és perquè quan Maria diu: "He de suplicar a Jehovà que m'ajudi a resistir la temptació d'acceptar un treball que em pugui apartar del meu servei", la realitat és que una feina ben remunerada només pot portar-la fora del servei al missatge fals de l’Organització, com a pionera, o donar mà d’obra gratuïta per augmentar la cartera de propietats de l’Organització. És molt dubtós si passa molt temps ajudant persones grans o malaltes. De fet, el crític coneix una germana pionera que ha estat pionera durant més de 30 anys, amb gairebé resultats, i està massa ocupada per dedicar molt temps a cuidar el seu propi progenitor.

Sotmetre’s a l’autoritat dels vells

Aquest és el tema del paràgraf 9 que afirma "Jehovà ha confiat als ancians la responsabilitat important de pastor al seu poble " i després fa referència a 1 Peter 5: 2. La NWT actual (gris platejat) diu "Pastor el ramat de Déu sota la vostra cura, exercint com a supervisors, no sota compulsió, però amb voluntat davant Déu; no per amor al guany deshonest, sinó amb ganes; " mentre que l’edició de referència NWT diu el següent:Pastor el ramat de Déu amb la vostra cura, no per compulsió, sinó per voluntat; ni per amor a guanys deshonestes, sinó amb ganes; ”. Observeu les diferències? Sí, les addicions de la darrera NWT són en negreta. No es troben al text grec original, sinó a les interpretacions de l’Organització.

Llegim el mateix verset a l'an Traducció interlinear , sense afegir prejudicis intencionats per intentar imposar la seva autoritat al ramat. Es diu així: “Pastoreu el ramat de Déu entre vosaltres, exercint la vigilància, no per compulsió, sinó per voluntat, i no per guanyar base, sinó amb moltes ganes."

Observeu quina diferència proporciona al lector un sabor d’entendre aquesta traducció? És una crida al pastor (vetllant, guiant), mirant amb autèntica preocupació, el ramat que t’envolta, de manera voluntària, no per diners, sinó amb una passió mostrada per endavant.

Un amic preocupat no ho faria per un altre amic? Un amic no té cap autoritat sobre vosaltres, però si es preocupa per vosaltres, potser us avisaria si pensés que preníeu una decisió equivocada. Però, esperava que l’obeís?

Quin contrast amb les de l’Organització “Servir com a supervisors”, "Sota la vostra cura" amb tota la seva autoritat implícita. També la frase inserida "Davant Déu" es pot afegir només per intentar afegir legitimitat a l’autoritat com a donada per Déu o organitzada per Déu. La frase dels articles, "Jehovà ha confiat en ancians", Tot forma part de la reivindicació de l'autoritat divina per part de l'Organització. En el passat, els Reis no pretenien governar pel dret diví? Tanmateix, no hi ha proves físiques (o escrites a la Bíblia) que Déu va donar a un rei un dret a governar, ni a un anciano el dret a exercir l'autoritat sobre la congregació.

Per contra, la visió de Jesús es recull a Mateu 20: 25-27: "Sabeu que els governants de les nacions ho dominen i els grans els dominen. Aquest no ha de ser el camí entre vosaltres; però qui vulgui fer-se gran entre vosaltres ha de ser el vostre ministre [Grec “Diakonos” - criat] i qui vulgui ser primer entre vosaltres ha de ser el teu esclau". Un esclau o un servent no exerceix cap autoritat ni actua com a supervisor dels esclaus.

Als paràgrafs 10-13 hi ha alguns consells lleugers per als ancians i alguns comentaris dels grans. "Un altre ancià de sempre, anomenat Tony, comenta: “Intento aplicar el consell que es troba a Filipencs 2: 3 i treballo constantment per veure els altres com a superiors a mi. Això m’ajuda a evitar actuar com un dictador ”.

És difícil saber amb certesa si es tracta d’una opinió “fabricada” o d’un comentari genuí. De qualsevol manera, es tradueix el subjacent tema de l’orgull que tenen la majoria d’ancians en aquests dies. Quin esclau genuí fins i tot s’atreviria a pensar, encara menys dir, que “això m’ajuda a evitar actuar com a dictador”? Ell necessita un ajustament seriós de l'actitud i aquest article de la Torre de vigilància no li serà ajudat per intentar fer complir la seva autoritat sobre els seus companys germans a qui està dirigit, en lloc de governar.

El paràgraf 13 conté un comentari sonor just per si mateix d'un ancià anomenat "Andrew, citat anteriorment, diu: “De vegades, he tingut la sensació de respondre sense inquietud a un germà o a una germana que semblaven irrespectuosos. Tot i això, he meditat sobre exemples d’homes fidels a la Bíblia, i això m’ha ajudat a aprendre la importància de ser humil i humil ”. És clar, Andrew encara té molt per aprendre sobre la humilitat i la mansuetud, però ell (si és real) és la norma pel que fa a l’actitud superior que mostren molts ancians.

En el paràgraf 15, les paraules no em fallen. Si bé el rei David era un bon exemple en molts aspectes, difícilment es podria anomenar un bon exemple per als pares. Recordem-nos quins bons resultats va tenir amb els seus fills!

Alguns dels seus fills van ser:

• Absalom: Va crear una guerra civil per rebel·lió contra el seu pare i va capturar la regia durant molt de temps i va violar les concubines del seu pare i va assassinar el seu germà Amnon. (2 Samuel 16)
• Amnon: va violar la seva mitja germana Tamar. (2 Samuel 13)
• Adonijah: va contestar de forma reiterada la declaració de Jehovà que Salomó triomfaria a David com a rei. (1 Kings 1, 1 Kings 2)
• Salomó: Aquest fill va estar bé fins que, quan va ser rei, després va començar a ignorar el manament de Jehovà de no casar-se amb dones estrangeres, que després el van convertir en venerar a Jehovà.

Si bé els seus pecats no es poden culpar a David, ja que els seus fills eren adults quan van cometre aquests errors, segurament la seva educació havia de ser almenys parcialment als peus de David.

Els paràgrafs 17-20 tracten l'exemple de Maria, Jesús mare materna. Afirma “Maria coneixia molt bé les Escriptures. Ella havia desenvolupat un profund respecte per Jehovà i havia format una forta amistat personal amb ell. Ella estava disposada a sotmetre’s a la direcció de Jehovà, tot i que es tractava de canviar tota la seva vida. —Luke 1: 35-38, 46-55.

Tots els punts que es fan en aquesta cita són exactes, tret de la declaració en negreta (negreta nostra). Aquesta és només una conjectura i no és automàticament un subproducte de conèixer bé les escriptures i tenir profund respecte i estar disposat a seguir la direcció de l’Àngel. Es fa aquest punt per emfatitzar l’ensenyament de l’Organització sobre la gran gent que pot ser amiga de Déu?

"Avui podem veure el contrast entre els que se sotmeten a Jehovà i els que rebutgen el seu amorós consell. Els qui se sotmeten a Jehovà “criden alegrement a causa del bon estat del cor” (llegeix Isaïes 65:13, 14). Aquesta afirmació del paràgraf 21 sona com una picada de so sensible que es diu sense sensació i convicció. Les congregacions locals que coneixeu tenen alguna alegria? Sembla que simplement van recorrent les mocions amb l'esperança que Armageddon arribi aviat, amb molts atrapats que voldrien sortir, però no s'atreveixen.

En conclusió, no manca aquesta substància de Vigia en cap substància real? Parla volums sobre el desert espiritual en què s’ha convertit l’Organització i la necessitat desesperada que mostra per obtenir i mantenir el control de les persones contra l’exemple i l’ensenyament de Jesús.

Tadua

Articles de Tadua.