[aquesta publicació és aportada per Alex Rover]

Una consideració de Joan 15: 1-17 farà molt per animar-nos a tenir un amor més gran els uns pels altres, ja que demostra el gran amor de Crist per nosaltres i aprecia el gran privilegi de ser germans i germanes en Crist.

“Jo sóc l’autèntica vinya i el meu pare és el jardiner. Ell treu totes les branques que no donen fruits en mi. " - John 15: 1-2a NET

El passatge comença amb un fort avís. Entenem que som branques de Crist (Joan 15: 3, 2 Corinthians 5: 20). Si no donem fruit en Crist, el Pare ens allunyarà de Crist.
El Gran Jardiner no només elimina algunes branques que no donen fruits en Crist, sinó que destaca cada branca que no dóna fruit. Això vol dir que tots i cadascun de nosaltres necessitem examinar-nos a nosaltres mateixos, perquè se’ns garanteix el tallat si no complim la seva norma.
Intentem comprendre la il·lustració des de la perspectiva del Gran Jardiner. Un article web [1] indica el punt principal que hi ha darrere dels arbres de poda:

La majoria dels arbres fruiters cultivats als jardins domèstics són arbres impulsors. Un esperó és una branca curta on l’arbre floreix i dóna fruits. La poda fomenta que els arbres creixin més aquests esperons fructífers eliminant les ventoses i la fusta poc productiva.

Per tant, podem entendre que l'eliminació de fusta no productiva és necessària perquè Jesucrist creixi més branques que donin fruit. La versió 2b continua:

Poda totes les branques que donen fruit perquè doni més fruita. - John 15: 2b NET

Aquest passatge escalfa el cor, ja que ens recorda que el nostre Pare amorós ens mostra compassió. Cap de nosaltres és fruiter perfecte, i amb prou amabilitat cadascú de nosaltres per poder donar més fruits. A diferència dels que no donen fruit en absolut, estem ajustats amb amor. Sorprèn l’harmonia de la paraula inspirada de Déu:

Fill meu, no menyspreu la disciplina del Senyor ni et rendeixis quan et corregeixi.
Per al Senyor deixebles aquell que estima i castiga a cada fill que accepta.
- Hebreus 12: 5-6 NET

Si us sentiu castigats o disciplinats, no defalleu, sinó alegreu-vos sabent que us accepta com una branca de la veritable vinya, Jesucrist. T’accepta com a fill o filla. I tingueu en compte que tots els fills acceptats del Pare passen per un procés de poda similar.
Fins i tot si sou un fill nou de Déu que dóna pocs fruits, se us considera net i acceptable [2]:

Ja esteu net per la paraula que us he dit - John 15: 3 NET

Com a branca de Crist, sou un en ell. La saba que manté la vida flueix a través de les nostres branques i tu en formes part, il·lustrat amb serenitat prenent la Cena del Senyor:

Llavors va prendre un pa i, després de donar les gràcies, el va trencar i els va donar, dient: "Aquest és el meu cos que es dóna per a tu. Feu-ho en record de mi. ”I de la mateixa manera va agafar la copa després de menjar, dient:“ Aquesta tassa que s’aboca per a tu és el nou pacte a la meva sang. "- Lluc 22: 19-20 NET

Quan ens unim amb Crist, se’ns recorda que només mantenint-nos units a ell podem continuar donant fruits. Si una organització religiosa afirma que deixar-la enrere és el mateix que deixar a Crist, tots els que van deixar aquesta organització deixarien lògicament de fruir cristians. Si podem trobar fins i tot un sol individu que no va deixar de fructificar, ja sabem que la reivindicació de l’organització religiosa és una mentida, perquè Déu no pot mentir.

Resta en mi, i romandré en tu. De la mateixa manera que la branca no pot donar fruits per si sola, tret que es mantingui a la vinya, així com tampoc no ho podeu, tret que restis en mi. - John 15: 4 NET

Apostasia significa una caiguda de Crist, una eliminació voluntària de si mateix de Crist després d'haver-se unit a ell en la unió. Un apòstat seria fàcilment reconegut observant la manca de fruits de l’esperit expressada en les seves accions i paraules.

"Els reconeixeràs pel seu fruit. " - Matthew 7: 16 NET

Els seus fruits s’assequen i el que queda és una branca inútil als ulls del Gran Jardiner, que espera la destrucció permanent pel foc.

Si algú no roman en mi, és llençat com una branca i s’asseca; i aquestes branques es recullen i es llancen al foc i es cremen. - John 15: 6 NET

 Resta en l'amor de Crist

El que segueix és la declaració de l'amor de Crist per vosaltres. El Senyor ens dóna una sorprenent tranquil·litat que sempre està aquí per a vosaltres:

Si restes en mi, i les meves paraules romanen en tu, pregunti el que vulguis, i es farà per tu. - John 15: 7 NET

No només el Pare o un àngel que va encarregar pel vostre bé, sinó que el propi Crist us atendrà personalment. Anteriorment, va dir als seus deixebles:

I faré tot el que demanis [al Pare] en nom meu, per tal que el Pare sigui glorificat en el Fill. Si demanes alguna cosa al meu nom, ho faré. - John 15: 13-14 NET

Jesús és algú que us ajuda personalment i sempre hi és per vosaltres. El nostre Pare celestial és glorificat per aquest acord, ja que és el Gran Jardiner i té molta alegria en veure que una branca lluitant rep ajuda de la vinya a la seva cura, ja que es tradueix en la vinya produint més fruits!

El meu Pare és honrat per això, que fruiteu molt i demostreu que sou els meus deixebles. - John 15: 8 NET

A continuació, se’ns assegura l’amor del nostre Pare i ens convida a romandre en l’amor de Crist. El Pare ens estima en nom del seu amor pel seu Fill.

Jcom el Pare m’ha estimat, jo també t’he estimat; roman en el meu amor. - John 15: 9 NET

Si escrivíssim un llibre sobre com quedés en l’amor de Jehovà, aquest llibre ens hauria d’incentivar així a buscar la unió amb Crist com a fill del Pare, i romandre en l’amor de Crist. Permiteu que la vinya us nodri i el Pare us podi.
Obbeu els manaments de Crist, ja que ens ha posat un exemple fidel per tal que la nostra alegria en Crist sigui completa.

Si obeeixis els meus manaments, romandràs en el meu amor, de la mateixa manera que he obeït els manaments del Pare i romandrà en el seu amor. Us he dit aquestes coses perquè la meva alegria estigui dins vostre i la vostra alegria sigui completa. - John 15: 10-11 NET

Aquesta expressió de completesa i alegria en relació amb la resistència i la prova de la nostra fe mitjançant el judici va ser posada a la paraula amb el bell mitjà del germà Jaume de Jesús:

Els meus germans i germanes, no ho considereu més que l’alegria quan cau en tot tipus de proves, perquè sabeu que la prova de la vostra fe produeix resistència. I deixeu que la resistència tingui el seu efecte, de manera que sereu perfectes i complets, sense deficiència en res. - James 1: 2-4 NET

I què espera Crist de nosaltres, sinó estimar-se els uns als altres? (Joan 15: 12-17 NET)

Això us ho dic: que us estimeu. - John 15: 17 NET

Aquest comandament requereix amor desinteressat, l’abandonament d’un mateix a favor d’un altre. Podem caminar als seus passos i imitar el seu amor: el més gran amor de tots:

Ningú té un amor més gran que aquest, que estableix la seva vida pels seus amics - John 15: 13 NET

Quan imitem el seu amor, som amics de Jesús, perquè aquest amor desinteressat és el fruit més gran de tots!

Vosaltres sou amics meus si feu el que us mano. [...] Però us he cridat amics, perquè us he revelat tot el que he sentit del meu pare. - John 15: 14-15 NET

 Tothom sabrà que sou els meus deixebles, si teniu amor els uns pels altres. - John 13: 35 NET

Com heu experimentat l’amor de Crist a la vostra vida?
 


 
[1] http://gardening.about.com/od/treefruits/ig/How-to-Prune-an-Apple-Tree/Fruiting-Spurs.htm
[2] Això contrasta amb compassió amb aquests estrictes requisits de santedat que estableix la Llei:
En entrar a la terra i plantar qualsevol fruit, heu de considerar prohibit el seu fruit. Tres anys us serà prohibit; no s’ha de menjar. Al quart any, tots els seus fruits seran sants, elogis al Senyor. - Levític 19: 23,24 NET

8
0
M'agradaria pensar, comenteu-ho.x