Estudi bíblic - Capítol 2 par. 35-40
Si et digués que sóc l ’“ esclau fidel i discret ”de què parlem Mateu 24: 45-47, quines serien les primeres paraules de la vostra boca? Potser: "En un ull de porc!" O potser el doble positiu més sardònic: "Sí, oi!" D'altra banda, és possible que preferiu donar-me l'avantatge del dubte simplement exigint-me que respongui la meva afirmació amb alguna prova.
No només teniu dret a exigir proves, sinó que teniu l’obligació de fer-ho.
Si bé reconeixien que al primer segle hi havia profetes, els escriptors bíblics no els donen carta blanca. En canvi, van dir a les congregacions que les posessin a prova.
“No tracteu la profecia amb menyspreu. 21 Assegureu-vos de totes les coses; mantingueu-vos bé en allò que està bé.1Th 5: 20, 21)
"Estimats, no creu en totes les expressions inspirades, però prova les expressions inspirades per veure si s'originen amb Déu, perquè molts falsos profetes han sortit al món." (1Jo 4: 1)
Les congregacions no havien de rebutjar cínicament totes les profecies i expressions inspirades, sinó que les havien de posar a prova. Notareu que tant Paul com Joan utilitzen el temps verbal imperatiu. Per tant, això no és un suggeriment, sinó un manament de Déu. Hem de 'fer segur de totes les coses ”se’ns ensenya. Hem de 'prova totes les expressions inspirades per veure si s’origina per Déu. ”
Què passa si un home afirma que les seves expressions no estan inspirades, però que espera que seguim els seus ensenyaments i obeïm les seves instruccions? Obté un passi gratuït d’aquest procés de proves? Si se’ns mana provar una expressió que un home afirma que està inspirada en Déu, quanta més precaució hauríem d’exercir quan l’home no reclama inspiració, però espera que acceptem les seves paraules com si canalitzés el Totpoderós?
Afirmar que no es parla sota inspiració, mentre que afirmar simultàniament que és el canal de comunicació de Déu és dir una contradicció. La paraula "inspiració" tradueix la paraula grega, theopneustos, que significa literalment "Déu ha respirat". Com puc afirmar ser el canal que Déu utilitza per comunicar-se als humans si Déu no respira les paraules que faig servir? Com es comunica amb mi perquè pugui transmetre les seves paraules al món?
Si afirmés ser l’esclau fidel i discret de Crist —si afirmaria ser el canal de comunicació de Déu—, tindríeu dret a exigir proves? Podria afirmar que no, perquè 1 5 Tessalonicencs: 20, 21 i 1 John 4: 1 només fa referència als profetes i no pretenc ser profeta. Acabem de veure que aquest raonament no conté aigua, però per afegir a l’argumentació, considerem aquestes paraules del nostre Senyor Jesús:
"... el que la gent se'n fa càrrec molt, exigirà més que l'habitual d'ell". (Lu 12: 48)
Sembla que la gent té dret a exigir gran part dels seus responsables.
De fet, aquest principi no s'aplica només a aquells que presumeixen de manar un grup nombrós. Fins i tot el cristià individual hauria d’esperar que fos cridat per defensar la seva posició de mestre.
"Però santifica el Crist com a Senyor en els teus cors, sempre a punt per defensar-se davant tothom això demandes de TU un motiu per a l’esperança en TU, però fer-ho juntament amb un suau i profund respecte. "(1Pe 3: 15)
No tenim dret a dir: "És així perquè ho dic". De fet, el Senyor i el Rei ens manen per demostrar la nostra esperança i fer-ho amb un temperament suau i un profund respecte.
Per tant, no amenaçem ningú que qüestioni la nostra esperança; ni perseguim aquells que justament desafien les nostres afirmacions. Fer-ho no demostraria un temperament suau ni demostraria un profund respecte, oi? Amenaçar i perseguir seria desobeir el nostre Senyor.
La gent té dret a exigir-nos proves, fins i tot a títol individual, perquè quan els prediquem les bones notícies els proporcionem informació que canviï la vida si decideixen acceptar allò que ensenyem com a veritat. Han de conèixer les bases d’aquesta veritat, les proves en què es basa.
Alguna persona amb una ment sana no estaria d’acord amb aquesta línia de raonament?
Si no és així, considereu aquesta afirmació de l'estudi bíblic d'aquesta setmana que s'ha pres del document Regles del Regne de Déu llibre.
Aleshores, [1919], Crist evidentment va complir una característica clau del signe dels darrers dies. Va nomenar "l'esclau fidel i discret", un petit grup d'homes ungits que prendrien el lideratge entre el seu poble distribuint menjar espiritual al moment adequat. - Mat. 24: 45-47 - cap. 2, par. 35
Notareu la paraula clau "evidentment". Aquesta paraula apareix a les publicacions quan es fa una declaració de la qual no hi ha proves. (Malauradament, la ironia escaparà de la majoria dels meus germans JW).
Durant la major part del segle XX, els testimonis de Jehovà creien que tots els cristians ungits eren un esclau compost: l'esclau fidel i discret de Mateu 24: 45-47. No obstant això, fa tres anys això va canviar i ara el Cos Rector afirma que ells sols (i antics destacats com JF Rutherford i associats) van ser nomenats el 1919 com a esclau de Crist per alimentar el ramat.[I]
Per tant, el que teniu aquí és l’equivalent a l’escenari que us proposo al principi. Algú afirma ser l’esclau fidel i discret que Jesús designa, però no aporta cap prova. Teniu dret a exigir proves. Teniu l’obligació bíblica d’exigir proves. Tot i això, no en trobareu cap a l’estudi bíblic de la congregació d’aquesta setmana.
La seva afirmació de ser l’esclau fidel i discret condueix a una altra afirmació, per a la qual no hi ha cap mena de suport bíblic. Afirmen ser el canal de comunicació designat per Déu.[II]
"El manual de l'organització per als membres, Organitzat per fer la voluntat de Jehovà, ensenya fent referència a l '' esclau fidel i discret '(i per tant, a l'òrgan de govern), per exemple, que la congregació espera' apropar-se cada cop més a Jehovà manifestant una confiança completa en el canal que està utilitzant per dirigir el seu poble avui en dia "" Presentacions de conseller superior que assisteixen a la Comissió Reial, pàg. 11, par. 15
"Per paraula o acció, mai no podríem desafiar-los canal de comunicació que Jehovà utilitza avui ”(w09 11 / 15 pàg. 14 par. 5 Treasure Your Place in the Congregation)
"Jehovà ens dóna consells sòlids a través de la seva paraula i a través de la seva organització, mitjançant les publicacions que ofereix" l'esclau fidel i discret ". (Mateu 24: 45; 2 Timothy 3: 16) Quin ximple rebutjar els bons consells i insistir en la nostra manera! Hem de "ser ràpids en escoltar" quan Jehovà, "el que ensenya el coneixement dels homes", ens aconsella el seu canal de comunicació. ”(W03 3 / 15 pàg. 27 "Els llavis de la veritat perduraran per sempre")
"Aquest esclau fidel és el canal a través del qual Jesús està alimentant els seus veritables seguidors en aquest temps del final. "(w13 7 / 15 pàg. 20 par. 2 "Qui és realment l'esclau fidel i discret?")
Les cites teocràtiques provenen de Jehovà a través del seu Fill i El canal terrenal visible de Déu, "L'esclau fidel i discret" i el seu Cos governant. ”(W01 1 / 15 pàg. 16 par. Supervisors i servidors ministerials de la 19 designats teocràticament)
Ara, l'esclau a què es refereix Jesús Mateu 24: 45-47 i Luke 12: 41-48 té un nou paper: el canal de comunicació de Déu. Tot i així, admeten que no estan inspirats. Déu no respira les seves paraules. Simplement interpreten el que tothom pot llegir per si mateixos. Admeten cometre errors; abandonen els ensenyaments anteriors com a falsos i adopten "noves veritats". Afirmen que això es deu només a la imperfecció humana. Tot i això, encara afirmen ser l’únic canal que Jehovà utilitza per ensenyar-nos la veritat.
Prova si us plau! És realment demanar a algú que el Senyor li instrueixi que respongui amb un “temperament suau i profund respecte”?
Els líders religiosos jueus eren el cos que governava la nació d’Israel en el moment en què els apòstols de Jesús van començar el seu ministeri. Aquests líders es consideraven fidels a Déu i el més savi (el més discret) dels homes. Van ensenyar a altres que eren l'únic mitjà pel qual Déu es comunicava amb la nació.
Quan Pere i Joan van curar un paralitzat de 40 anys pel poder de Jesús, els líders religiosos o el cos de govern dels jueus els van posar a la presó, al dia següent els van amenaçar i els van dir que no parlessin sobre la base de Jesús. 'nom més. Tot i això, aquests apòstols no havien comès cap mal, ni havien comès cap delicte. Més aviat, van fer una bona acció, una cosa destacable que no es podia negar. Els apòstols van respondre que no podien obeir les ordres de l’òrgan de govern de deixar de predicar la bona nova del Crist. (Actes 3: 1-10; Actes 4: 1-4; Actes 17-20)
Poc després, el cos de govern jueu va tornar a llançar els apòstols a la presó, però un àngel del Senyor els va alliberar. (Actes 4: 17-20) Així doncs, l’òrgan de govern de la nació va enviar soldats per arrodonir-los i portar-los al Sanedrí, el principal tribunal de la nació. Van dir als apòstols que deixessin de parlar sobre el nom de Jesús, però els apòstols van respondre:
"En resposta, Pere i els altres apòstols van dir:" Hem de obeir a Déu com a governant més que no pas a homes. "(Ac 5: 29)
En aquest moment, els volien matar, però un dels seus els va convèncer de no fer-ho, de manera que van decidir assotar els apòstols i ordenar-los que callessin. Tot això només va ser el començament de la persecució originada per l’òrgan de govern dels jueus.
El cos de govern dels jueus actuava amb temperament suau? Van demostrar un profund respecte? Es van sentir obligats a defensar el seu ensenyament i la seva posició aportant proves a aquells que tenien dret a exigir-lo? Fins i tot van reconèixer que altres tenien dret a exigir-ho? No! L’únic recurs que tenien per defensar la seva autoritat era recórrer a amenaces, intimidacions, empresonaments i flagel·lacions il·legals i persecució directa.
Com es tradueix això als nostres dies? És cert que el món dels Testimonis de Jehovà és un microcosmos dins del món molt més gran de la cristiandat, i el que passa dins de l’Organització no té precedents al món cristià. Tot i això, només parlaré del que sé de primera mà.
Recordeu aquest punt: Els apòstols no havien incomplert cap llei. El problema que tenia el cos de govern dels jueus era que amenaçaven la seva autoritat sobre el poble. Per aquest motiu, van ser perseguits i assassinats.
Vaig a explicar un element de la meva història personal, no perquè sigui única, sinó perquè no ho és. Molts altres han experimentat variacions sobre aquest tema.
Després d’haver parlat amb un amic gran de confiança sobre els dubtes que tenia sobre un dels nostres ensenyaments, de sobte em vaig trobar davant de tot el cos amb el supervisor del circuit que presidia la reunió. Tanmateix, no es va plantejar cap de les coses que havia parlat. (Potser perquè només hi havia un testimoni de la discussió.) No em va interpel·lar la meva comprensió de cap doctrina. Tot el tema era si reconeixia o no l'autoritat del Consell de Govern. Vaig preguntar als germans si, durant tots els anys que em coneixien, mai no havia implementat cap direcció de la sucursal o del Cos de Govern. Ningú em va poder acusar de resistir la direcció del Cos Rector, tot i que els meus anys de servei semblaven no servir de res. Volien saber si continuaria obeint el Cos Rector. Vaig respondre —en la meva ingenuïtat de l’època— que continuaria obeint-los, però amb la condició que sempre obeiria Déu com a governant en lloc d’homes. Em va semblar segur citar Fets 5: 29 en aquest context (al cap i a la fi, és un principi bíblic), però seria si hagués tret el passador d’una granada i el deixés caure a la taula de la conferència. Es van espantar que diria tal cosa. Pel que sembla, en les seves ments, el Cos Rector estava exempt de les paraules de Fets 5: 29.
El llarg i el curt va ser que em van eliminar. Això em va agradar secretament perquè havia estat buscant la manera de renunciar i em van donar un en un plat. Es van sorprendre quan no vaig apel·lar contra la decisió.
Heus aquí el punt que intento afirmar. No em van destituir per mala conducta o desobediència a la direcció del Cos de Govern. Em van retirar per la manca de voluntat d’obeir el Cos de Govern en cas que la seva direcció entrés en conflicte amb la paraula de Déu. El meu cas, com ja he dit, difícilment és únic. Molts altres han viscut una situació similar i el problema sempre es redueix a la submissió a la voluntat dels homes. Un germà pot tenir un historial impecable davant Déu i els homes, però si no està disposat a sotmetre's indiscutiblement a les instruccions que li van donar el Consell de Govern i els designats per ells, experimenta una versió actual del que van passar els apòstols. . Les amenaces i la intimidació són possibles. La flagel·lació no és avui en la majoria de la societat, però sí que és l’equivalent metafòric. Les calúmnies, les xafarderies, les acusacions d’apostasia, les amenaces de renúncia, són eines que s’utilitzen per intentar assegurar l’autoritat de l’Organització sobre l’individu.
Per tant, quan llegiu la declaració no suportada i no demostrada del paràgraf 35 de l’estudi d’aquesta setmana, pregunteu-vos per què no es dóna cap prova? I què et passaria si ho demanessis? no, si ho heu exigit com és el vostre dret? (Lu 12: 48; 1Pe 3: 15) Rebríeu una resposta amb un temperament suau i un profund respecte? Voleu obtenir la prova que heu demanat? O seria intimidat, amenaçat i perseguit?
A qui imiten aquests homes quan actuen així? El Crist o l'òrgan de govern dels jueus?
Més que mai, el fracàs en proporcionar fins i tot un mínim de proves per a afirmacions grandioses sembla ser endèmic de l’Organització moderna. Prenguem un altre exemple del que es diu al paràgraf 37:
L’obra de predicació va continuar perfeccionant els servents de Crist, perquè els orgullosos i arrogants d’entre ells no tenien estómac per a una feina tan humil. Aquells que no estaven al pas de la feina van separar-se dels fidels. Els anys posteriors a 1919, alguns deslleials es van empipar i van recórrer a la difamació i a la difamació, fins i tot al costat dels perseguidors dels fidels servents de Jehovà. - par. 37
De tant en tant he llegit declaracions d’aquest tipus a les publicacions al llarg dels anys, però m’he adonat que mai no he vist proves que les recolzessin. Varen sortir milers de Rutherford perquè no volien predicar? O va ser que no volien predicar la marca de cristianisme de Rutherford? Va ser l’orgull i la prepotència el que va caracteritzar els que no el van seguir, o es van sentir desconcertats pel seu orgull i arrogància? Si fos realment el representant clau de l’esclau fidel i discret de Crist, quan aquesta suposada calúmnia i difamació l’atacés, hauria respost amb proves de la seva posició, fent-ho amb un temperament suau i un profund respecte, tal com manava el Senyor.
En lloc de fer afirmacions sense fonament com ho fa el llibre que estem estudiant, analitzem algunes proves històriques.
A la Edat d’Or de maig 5, 1937 a la pàgina 498 Hi ha un article que ataca a Walter F. Salter, un ex-funcionari de la branca del Canadà (el que ara anomenaríem coordinador de sucursals) que va escriure un carta pública a Rutherford el 1937 afirmant que Rutherford gaudia d'un "ús exclusiu de residències" luxurioius "i" cares "(a Brooklyn, Staten Island, Alemanya i San Diego), a més de dos Cadillacs" i que bevia en excés. No estava sol a fer aquestes afirmacions. Un altre germà destacat, Olin Moyle, va estar d'acord.[iii] Potser aquestes són les reivindicacions d’orgull, prepotència, calúmnia i difamació de què és aquesta part Regles del Regne de Déu es refereix. Com va respondre l'esclau fidel i discret d'any de 20 a aquesta suposada calúmnia i calumnia?
A continuació, es mostren alguns exemples de selecció d'aquest article anteriorment esmentat sobre Salter:
"Si eres una" cabra ", només cal avançar i feu tots els sorolls i els olors de cabra que desitgeu." (pàg. 500, par. 3)
“Cal tallar l’home. S'hauria de sotmetre als especialistes i deixar-los excavar la vesícula biliar i eliminar la seva desmesurada autoestima ". (pàg. 502, par. 6)
"Un home que ... no és pensador, ni cristià ni és un home real." (pàg. 503, par. 9)
Pel que fa a la carta oberta de Moyle, la Watchtower del 15 d'octubre de 1939 afirmava que "cada paràgraf d'aquesta carta és fals, ple de mentides i és una calúmnia perversa i un difamació". Va ser comparat públicament amb Judes Iscariot.
Des de fa quatre anys, l’escriptor d’aquesta carta ha estat confiat amb els assumptes confidencials de la Societat. Ara sembla que l’escriptor d’aquesta carta, sense excusa, difamà la família de Déu a Betel i s’identifica a si mateix com aquell que parla malament contra l’organització del Senyor i que és un murmurador i queixador, fins i tot tal com han predit les escriptures. (Jude 4-16; 1Cor. 4: 3; Rom 14: 4) Els membres de la junta directiva es disgusten per les injustes crítiques que apareixen en aquesta carta, rebutgen l’escriptor i les seves accions i recomanen al president de la Societat que posi fi immediatament a la relació d’OR Moyle amb la Societat com a assessor legal i com a membre de la família Betel. Joseph F. Rutherford, La torre de guaita, 1939-10-15
L'Organització afirma que Moyle va cometre un difamació. Per tant, es podria esperar que poguessin guanyar el seu cas judicial. No els donaria Jehovà la victòria? Quin cas podria tenir Moyle contra ells si no eren els culpables de difamació? Moyle va demandar i se li van concedir 30,000 dòlars en danys, una quantitat que es va reduir en una apel·lació el 1944 a 15,000 dòlars. (Vegeu el 20 de desembre de 1944 Consolació, pàg. 21)
L’objectiu de tot plegat no és llançar fang a l’Organització, sinó desenmascarar una història que semblen intencionats de tergiversar. Són els que acusen els altres de difamar-los i d’actuar amb orgullosa arrogància. Afirmen ser víctimes d’atacs injustos. Tot i això, no aporten proves per donar suport a aquestes afirmacions que solen fer. D’altra banda, on hi ha proves que actuaven amb orgull i participaven en calúmnies i difamacions, aquests fets s’amaguen als milions de testimonis que confien en aquests homes. La candidesa dels escriptors bíblics en revelar els seus propis pecats és una de les característiques que fem servir per mostrar que la Bíblia està inspirada en Déu. Els homes que no tenen l’esperit de Déu tendeixen a ocultar els seus errors, a tapar les seves accions il·legals i a traslladar qualsevol culpa als altres. Però aquests pecats ocults no poden romandre amagats per sempre.
“Vigileu amb el llevat dels fariseus, que és una hipocresia. 2 Però no hi ha res amagat amb cura que no es reveli, ni un secret que no es faci conegut. 3 Per això, les coses que dius a la foscor seran escoltades a la llum, i què seran predicades en les habitacions privades dels coberts. "(Lu 12: 1-3)
_________________________________________________________
[I] "En les últimes dècades, aquest esclau s'ha identificat estretament amb el cos directiu dels testimonis de Jehovà." (W7 / 13 p. 22 par. 10) "ell [Jesús] trobarà que l'esclau fidel ha dispensat lleialment menjar espiritual a temps les domèstiques. Després, Jesús es delectarà amb la segona cita, sobre totes les seves pertinences. ”(W7 / 13 p. 22 par. 18)
[II] Per obtenir més informació sobre la idea que el Consell Rector és el canal de comunicació de Déu, vegeu Geoffrey Jackson parla davant la Comissió Reial i Qualificacions per convertir-se en canal de comunicació de Déu.
[iii] Vegeu Viquipèdia article.
[...] El paràgraf 7 fa l'afirmació no fonamentada que tots coneixem massa, que "Jesús va establir un canal clarament reconeixible". L’afirmació és que aquest canal és l’esclau fidel i discret, que suposadament va nomenar Crist el 1919. La falsedat d’aquesta afirmació es va cobrir al 2016, 24 i 30 d’octubre de XNUMX - Clam Review. [...]
Pel que fa a la prova, vegeu això: Lluc 2:25 Hi havia un home a Jerusalem anomenat Simeó que era just i devot, que buscava la restauració d'Israel i l'Esperit Sant estava sobre ell. 26 L’Esperit Sant li havia revelat que no moriria abans que hagués vist el Crist del Senyor. Compara això amb l’ensenyament de la generació del WBTS: si la visió original fos correcta, haurien vist Jesús, igual que Simeon . Però no ho van fer. Una promesa per a un home senzill com Simeó es va realitzar com es va prometre. Sembla el WBTS... Llegeix més "
Només una simple afirmació. A ningú li importen els canvis en l’ensenyament, sempre que siguin proves de la “llum que es fa més brillant”. d’aquesta manera, podem atribuir-los adequadament al funcionament de l’esperit sant. Però si els FDS no s’inspiren, com diuen que no ho són, llavors l’única font de l’esperit sant ha d’utilitzar la paraula de Déu, en aquest cas qualsevol canvi en l’ensenyament s’ha de basar en les afirmacions clares de la Bíblia. En aquest cas, quants ensenyaments podeu enumerar que han estat canviats, però amb poca o cap evidència d'inspiració de les Escriptures?... Llegeix més "
Benvolgut GB anònim, un valent comentari! I si esteu parlant pel FDS, pregueu que aguanteu la venjança retributiva perquè ens arribarà a tots tal com Jesús va predir a Lluc 12:42. . . “Qui és realment l’administrador fidel, el discret, que el seu amo designarà sobre el seu cos d’assistents perquè continuïn donant-los la quantitat de subministrament d’aliments en el moment adequat? 43 Feliç aquest esclau si el seu amo en venir el troba fent-ho! 44 Us ho dic sincerament, que el nomenarà sobre tots els seus béns. 45 Però... Llegeix més "
Hola smolderingwick,
Si us plau, preneu el meu comentari anterior amb l'enorme dosi de sarcasme amb què estava pensat? Crec que penses que de fet estava parlant seriosament. Tanmateix, tinc un sentit de l'humor deformat. Però no és tan divertit perquè la pèrdua de la meva pròpia família és un perill sempre present. Odio que els homes afirmen amb presumpció parlar en nom de Déu
Hola, anònim, i tot i que sospitava que la teva llengua t’havia ficat a la galta, esperava que els nois reals estiguessin llistats o compromesos de manera més secreta. I només per aquesta raó, pregueu que reconsiderin el seu estatut autodenominat a la llum de les paraules de Jesús en aquesta part del registre de Lluc. En realitat, tinc por tots!
Afectuós,
“El Cos de Govern no és ni inspirat ni infal·lible. Per tant, pot errar en qüestions doctrinals o en la direcció organitzativa. De fet, l’índex de publicacions de la Watch Tower inclou l’encapçalament “Creences aclarides”, que recull els ajustaments en la nostra comprensió bíblica des del 1870. Per descomptat, Jesús no ens va dir que el seu fidel esclau produiria un aliment espiritual perfecte. Llavors, com podem respondre a la pregunta de Jesús: "Qui és realment l'esclau fidel i discret?" (Mat. 24:45) Quines proves hi ha que el Cos de Govern compleixi aquest paper? " - La Torre de Guaita, febrer de 2017, p.26. Per tant, ens equivocem doctrinalment, però no ho fem... Llegeix més "
Mileti, vas dir que havies dit ingenuament als ancians que Fets 5:29 significava que teòricament hauries de situar Déu per sobre dels homes, és a dir, la Bíblia per sobre de l’ensenyament del cos de govern. Algú que va estudiar amb mi a finals dels anys 60 em va dir que li agradava fer servir només la Bíblia, el llibre Assegureu-vos i que Totes les Escriptures estan inspirades en Déu i que són útils perquè “només eren la Bíblia”. Crec que sabia el que volia dir tot i que era un adolescent. Per exemple, mai no vaig acceptar la tipologia i no anàveu a llegir la tipologia de Watchtower... Llegeix més "
Gràcies Meleti per explicar la teva història. Em fa ganes de dir-ho al meu. Veritablement prudents com a serps i innocents com a coloms, tots hem de ser com Jesús va aconsellar als seus quan els enviaven a predicar (i això als de la seva PROPIA religió. Per tant, no és estrany que es preocupessin ja que ser expulsats de la sinagoga era desastrós per a qualsevol jueu!) La qual cosa em recorda a un programa de televisió que solíem veure a finals de segle. ... La investigació de l’escena del crim (o CSI, recordareu, va ser una mica crua però veritable en paraules de... Llegeix més "
Gràcies per l'article. Va ser més clar que mai quan vaig llegir que la seva afirmació de ser l’únic “canal” de Déu, però que no l’inspirava, és una involució tan intencionada del seu paper. Deixa al seguidor un sentiment de misteri que funciona al seu favor, per exemple: "No són profetes ni estan inspirats, però són l'únic canal utilitzat per Jesús i Jehovà amb un sentit estrany per publicar articles en el moment adequat". . Reflexionar sobre els termes "canal" i "ser utilitzat per Déu" no és pas un fet per associar-los al que passa amb un... Llegeix més "
Gràcies Meleti, esperareu que els homes que obeeixen el Crist i Jehovà pensin que la seva fidelitat hauria de ser primer. I va donar la benvinguda a la vostra resposta, ja que la vostra amor i lleialtat eren una garantia. Però, com bé expliqueu, són fariseus entre nosaltres. I aquesta actitud prové del cim. Gràcies per explicar l'experiència. El coratge i la resistència són necessaris amb seguretat, i tacte fins i tot en la regla més bàsica. No s’aplica a una corporació governada per un home (GB), Crist és només un conductor del seient del darrere, que s’utilitza quan cal, perdó sense falta de respecte per al nostre Senyor. En... Llegeix més "
@Meleti Vivlon, ... Si us fessin la mateixa pregunta avui, respondríeu de manera diferent?
Depèn. Quina és la "mateixa pregunta"?
@Meleti Vivlon - "Tot el tema era si reconeixia o no l'autoritat del Cos de Govern ...
... Volien saber si continuaria obeint el Cos de Govern ".
Ho tinc! Bona pregunta. La meva resposta seria diferent ara, però les meves circumstàncies són diferents ara. Aleshores, encara estava servint d’ancià a la congregació dels Testimonis de Jehovà, de manera que en aquell càrrec tenia certes obligacions i responsabilitats que havia acceptat com a part del meu nomenament per aquells homes. Seria com treballar en una empresa que requereixi un codi de vestimenta. Si voleu treballar a l'empresa, heu d'acceptar el codi de vestimenta. Tanmateix, donada la meva comprensió de la veritable naturalesa del Cos de Govern, no em vaig poder presentar a sotmetre'm... Llegeix més "
Amen a tot això. I tot el que puc afegir és "Fora d'ella la meva gent".
@Mouchette, ... Sortir significa perdre amics i familiars per no parlar de les ocasionals pepites d'or de la veritat bíblica proporcionades.
Una mica de metxa enganxosa!
Abans que em considerin covard, ... penseu en això, si esteu fora, no esteu en condicions d'ajudar / ajudar els que hi són.
Qui es converteix en el veritable guanyador d’aquest escenari?
La Drifter: Això és cert, no podeu ajudar a ningú si esteu espantats o assenyalats com els germans com aterrats per tot allò que pugui ser apostat. És lloable voler ajudar els altres. PERUT, aleshores, s’ha de plantejar-se la pregunta: si voleu ajudar els altres, a què costa per a vosaltres i la vostra família? Quin és el preu per a nosaltres personalment per dur una vida doble i amagar el que som? Conec algú que es va mantenir gran per ajudar els altres a despertar-se i, finalment, va haver d'abandonar-se a causa de l'extrema aflicció emocional que pateix... Llegeix més "
@Colette, ... belles expressions! Jo, com molts altres, sento una sacsejada, si voleu, que seguirà el seu curs a tots els nivells de l '"organització". Des de fa diversos anys hem vist una desesperació al comitè de redacció mentre intenten unir una gent maleable i una vegada pròspera. "Shepard el ramat de Déu" s'ha convertit en "Disciplina el ramat de Déu". Les masses són inquietes i per una bona raó. Hi ha d’haver-hi persones quan això passi. La vostra preocupació pel que fa als riscos / danys / costos personals és ben presa i, per als molts que han engolit el ganxo, hauria de ser-ho... Llegeix més "
Molt bon article. Jackson sota jurament a l'ARC quan se li va fer la pregunta "creieu que la vostra religió és l'única veritable" alguna cosa així, va dir que seria presumptuós dir-ho. Suposo que ell mateix no s’ho creu o que està dient als perversos que siguin educats.
L'advocat de l'ARC, el senyor Stewart, va preguntar a Geoffrey Jackson si els membres del Cos Rector es consideraven el portaveu de Déu a la terra. A la qual cosa Jackson va respondre: "Seria presumptuós per a nosaltres". I, no obstant això, els articles publicats, aprovats pel Consell de Govern per a la seva publicació, demostren que o va mentir sota jurament sobre el que creu o que va admetre que les afirmacions de les revistes Watchtower són falses: “Jehovà Déu també ha proporcionat la seva organització visible, la seva «Esclau fidel i discret», format per ungits espirituals, per ajudar els cristians de totes les nacions a comprendre i aplicar correctament el... Llegeix més "