Un dels nostres comentaristes va defensar la posició dels testimonis de Jehovà respecte a la notificació obligatòria de casos d'abús infantil. Casualment, un bon amic meu em va donar la mateixa defensa. Crec que reflecteix la creença estàndard entre els testimonis de Jehovà i, per tant, em va semblar que calia més que una resposta a nivell de comentaris.
Aquí teniu l’argument per a la defensa:
La comissió reial va demostrar que el WT produeix material durant molt de temps per educar les persones sobre els perills de l’abús de nens. La política de JW és fer les coses segons el que diu la Bíblia. Per a ells la Bíblia està per sobre de les lleis de la terra, però compleixen allà on les lleis no es contradiuen ni van en contra de les directives bíbliques.
La regla de dos testimonis només és per emprendre accions congregacionals i no per emprendre accions legals. Els pares o els tutors han de fer accions legals. Sembla que molts pares no han volgut informar d’aquestes qüestions a les autoritats, ja que no volien la molèstia. Una de les coses que ha comentat la Comissió Reial és que Austràlia no té lleis uniformes sobre la denúncia d'aquests assumptes. Les JW dels estats on és obligatori ho informarien encara que els pares no ho volguessin fer.
No ha estat el gran problema que han fet els papers.
No vull distingir el comentarista, sinó només el seu argument.
L’Organització s’ha amagat darrere del fet que allà on hi ha informes obligatoris, sí que ho compleixen. Es tracta d’una arengada vermella. La implicació és que si el govern no creu que la notificació de tots els casos d’abús infantil sigui prou important per fer-la obligatòria, és injust que s’imposi sobre nosaltres per no denunciar-ho. El que va sortir a l'audiència de la Comissió Reial d'Austràlia va ser que alguns estats tenien informes obligatoris i l'havien derogat. El motiu era que, en fer-ho obligatori, la gent ho denunciava tot per por de ser sancionat. Les autoritats es van inundar amb moltes denúncies trivials i van passar tant de temps seguint-les a tots, que temien que casos legítims s’escapessin per les esquerdes. Esperaven que, derogant la llei obligatòria d’informació, la gent fes el correcte i informés de casos legítims. Els testimonis probablement no esperarien que les persones “mundanes” facin el correcte, però per què no faríem el que esperen les autoritats, atès que ens mantenim a un nivell més alt?
Hi ha dues coses que passem per alt en la nostra fàcil defensa d’aquesta greu situació. La primera és que, fins i tot si hi ha una llei d’informació obligatòria, només s’aplica a les denúncies d’abús infantil. Això sí al·legacions no crims. El senyor Stewart, l'advocat de la comissió, va deixar clar que la denúncia del delicte és obligatòria. Quan hi ha evidències clares d’abús infantil (quan s’ha pogut aplicar la regla dels dos testimonis), tenim un delicte i s’han d’informar de tots els delictes. Tot i això, fins i tot en casos en què s’ha comès un delicte clarament, encara no l’hem informat. No hem pogut informar sobre casos de 1000. Quina defensa pot haver-hi per a això?
El 2nd el punt és que un govern no hauria d’haver d’obligar la notificació d’una denúncia d’un delicte tan greu. La consciència de qualsevol ciutadà que compleixi la llei hauria de motivar-lo a denunciar a les autoritats superiors qualsevol delicte greu, especialment aquell que constitueixi un perill clar i present per a la població. Si l’Organització està realment disposada a defensar la afirmació que fem les coses d’acord amb el que diu la Bíblia, per què desobeim la Bíblia pel que fa a mostrar submissió a les autoritats superiors intentant gestionar els casos penals tot sols? (Romans 13: 1-7)
Per què tractem aquest delicte d’una altra manera que no ho faríem? Per què diem que només és responsabilitat de la família?
Diguem que una germana es va presentar i va informar als ancians que va veure un ancià sortir d’un graner amb sang a la roba. Després va entrar al graner i va trobar el cos d’una dona assassinada. Els ancians anirien primer al germà o anirien directament a la policia? En funció de com gestionem els casos d'abús infantil, anirien al germà. Diguem que el germà nega haver estat allà. Ara, els ancians tenen a veure amb un sol testimoni. Segons la forma en què tractem els casos d'abús infantil, el germà continuaria servint d'ancià i informaríem a la germana que té dret a anar a la policia. Si no ho fa, ningú ho sabrà tret que algú ensopegui amb el cadàver. Per descomptat, en aquest moment, el germà haurà amagat el cadàver i netejat l’escena del crim.
Si substituïu la “dona assassinada” per “nen maltractat sexualment”, teniu un escenari exacte del que hem fet no només a Austràlia, sinó a tot el món, milers de vegades.
I què passa si l'assassí que acabem d'exculpar resulta ser un assassí en sèrie i torna a matar? Qui té la culpa de la sang per tots els assassinats que comet a partir d’aquest moment? Déu li va dir a Ezequiel que, si no advertia els malvats, els malvats encara moririen, però Jehovà responsabilitzaria a Ezequiel de la seva sang vessada. Dit d’una altra manera, per no haver informat, assumiria la culpa de la sang. (Ezequiel 3: 17-21) Aquest principi no s’aplicaria en cas de no denunciar un assassí en sèrie? És clar! El principi no s'aplicaria també en cas de no denunciar un maltractador infantil? Els assassins en sèrie i els maltractadors infantils són similars en què tots dos són reincidents compulsius. No obstant això, els assassins en sèrie són bastant escassos, mentre que els maltractadors de nens són tràgics.
Intentem eximir-nos de responsabilitat afirmant que seguim la Bíblia. Quina Escriptura Bíblica ens diu que no tenim cap obligació de protegir els de la congregació i els de la comunitat contra una amenaça molt greu per a la seva salut i benestar? No és aquest un dels motius pels quals reivindiquem autoritat per trucar a les portes de la gent repetidament? Ho fem per amor per advertir-los d'alguna cosa que és molt perillosa en cas que ho ignorin. Aquesta és la nostra reivindicació! Fent això, creiem que ens absolem de la culpa de la sang, seguint el model establert per Ezequiel. Tot i així, quan l’amenaça és encara més imminent, afirmem que no hem de denunciar-ho tret que se’ns demani que ho faci. El fet és que la màxima autoritat de l’univers ens ha ordenat fer-ho. Tota la llei de Moisès es basava en dos principis: estimar Déu per sobre de totes les altres coses i estimar el proïsme com a tu mateix. Si teniu fills, no voldríeu saber sobre una possible amenaça per al seu benestar? Consideraria que un veí que sabia d’aquesta amenaça i no va poder advertir-lo li estava mostrant amor? Si posteriorment els vostres fills fossin violats i aprenguéssiu que el vostre veí sabia l’amenaça i no l’advertíeu, no el faríeu responsable?
En el nostre exemple d’un sol testimoni d’un assassinat, hi havia proves forenses que la policia podria haver utilitzat per establir potencialment la culpabilitat o la innocència del germà que va ser testimoni abandonant l’escena del crim. Segurament trucaríem a la policia en aquest cas, sabent que tenen els mitjans que ens falten per establir els fets. El mateix passa amb els casos d'abús infantil. Que deixem de fer servir aquesta eina demostra que realment no ens interessen els altres ni que ens santifica la santificació del nom de Déu. No podem santificar el nom de Déu desobeint-lo. Només ens interessa protegir la reputació de l’Organització.
En no posar la llei de Déu en primer lloc, hem provocat retrets sobre nosaltres mateixos i, com que presumim representar-lo i portar el seu nom, li portem retrets. Hi haurà conseqüències greus.
Hi haurà conseqüències greus. Ningú es burla de Déu i se’n surt. Aplaudeixo el vostre raonament metòdic, que és una bufada d’aire fresc a la llum dels testimonis horribles, vergonyosos i repugnants d’ancians, membres del betel i fins i tot d’un membre del cos de govern que afirmen ser l’esclau fidel i discret seleccionat per Jesús i Jehovà. ells mateixos. Es deuen haver comès un error! Van escollir covards!
Estic amb tu en aquesta noia rural, em sento el mateix des d'un angle diferent, em sento com si estigués fregant-me amb persones que no saben el que està realment malament o bé, tret que els digui el GB.
És una forma de psicosi per part meva?
Són JW com aquells de l’Alemanya nazi que van obeir sense dubte?
Totes les audiències de la Comissió Reial m’han deixat sentir especialment vulnerable, feble i confús físicament, cosa que és una reacció habitual en el Trastorn d’Estrès Posttraumàtic. També em sento engrescat, exonerada i contenta que tanta corrupció i putrefacció estigués exposada a la paraula. Em sentia malament a la boca del meu estómac en escoltar els representants de l’organització en la seva defensa inexistent de les seves accions, parlant en veu alta davant de Déu i de tothom. La meva germana i jo vam estar molestes alhora pel germà que va dirigir molts estudis a casa nostra... Llegeix més "
[…] Paraules i per les nostres accions demostrem la reputació que més valorem. A la llum del recent article The Mandatory Reporting Red Herring, la sucursal afirma tenir un nivell elevat pel que fa a la denúncia d'abús infantil. Aquí teniu un [...]
Sí, què constitueix exactament un delicte denunciable?
Quina gravetat ha de ser la rendibilitat de la nota?
On va anar exactament la "consciència bíblica entrenada"?
Personalment, sento que ja no puc confiar en ningú que confiï en el GB i les seves polítiques, només perquè em sembla que les seves consciències no funcionen realment.
A la recent convenció sobre imitar Jesús, un dels ponents va dir que Jesús no gestionava els seus deixebles de forma micro, tot aquest negoci de reportar / no reportar sembla que és la gestió de la micro en el seu millor moment.
Aquest és el millor resum que he llegit fins ara. Gràcies, queda a la persecució. Oblidar Déu com a governant en lloc d’homes? No, sembla desobeir tant Déu com els homes. I pitjor, amagar-se en fal·làcies per fer-ho.
Els germans han de fer el correcte i denunciar un delicte i implicar les autoritats, senzillament. No va exposar Jehovà els pecats de molts a la Bíblia, inclòs el rei David. Pel que he entès fins ara. La informació es transmet entre els ancians que la manipulen i possiblement les esposes dels ancians. Després es passa al departament de serveis de sucursal, després al departament jurídic i després torna al departament de serveis. A continuació, teniu aquells que han d'incloure les dades als fitxers, etc. etc. Quants ulls veuen aquesta informació confidencial? Tan... Llegeix més "
A banda de la tendència a intentar protegir la imatge de l’organització, l’altre problema que tenim és que molts a causa de la propaganda senten que vivim en una societat utòpica, així que quan aquestes acusacions volen és difícil creure que són certes. Un amic meu va esmentar aquest problema perquè ja feia temps que servia un ancià i, segons sembla, va dir que tot era mentida, només per esbrinar unes setmanes més tard als diaris que hi havia un cas en què hi havia un membre de la nostra congregació que havia anat a. tribunal... Llegeix més "
"En no posar la llei de Déu en primer lloc ..." Alguna cosa que han fet totes les religions cristianes. "... ens hem reprovat ..." Alguna cosa que totes les religions cristianes també han fet. "... i perquè presumim representar-lo i portar el seu nom ..." Alguna cosa que totes les religions cristianes han afirmat. "... li portem retrets". La Torre de Guaita és un mosso als peus de l’elefant cristià del món. No signifiquen res per al món cristià que continuarà intentant honorar el Pare i Crist amb o sense la religió Watchtower. El nom de Testimonis de Jehovà no és correcte. Els jueus com a poble eren testimonis presencials... Llegeix més "
Si més no, Crist va manar als seus seguidors que fossin els SEUS testimonis, no testimonis del seu Pare, cosa que ell era perfectament capaç de demanar-los, si aquesta era la voluntat del seu Pare al respecte.
Els deixebles de Crist eren testimonis presencials de la sortida del Messies pel seu Pare.
T’equivoques molt!
Deborah
De fet, Anonymous no ho va suggerir en el seu comentari, Deborah.
Meleti, Acte 2:32 “Aquest Déu Jesús va ressuscitar, del qual tots som testimonis. Acte 10:41 no a tota la gent, sinó als testimonis que Déu va escollir prèviament, és a dir, als que vam menjar i beure amb ell després que ressuscités dels morts. 1Co 15:15 A més, fins i tot ens semblen falsos testimonis de Déu, perquè vam declarar contra Déu que va ressuscitar a Crist, a qui no va ressuscitar, si de fet no es ressusciten els morts. Com que Jesús no va dir directament que els seus deixebles serien testimonis del seu Pare, realment creieu... Llegeix més "
Deborah, estàs treballant en el supòsit que no estic d'acord amb tu? Si és així, d’on va tenir aquesta idea?
La teva resposta.
Realment no veig com ho heu obtingut de la meva resposta.
La meva referència era a Fets 1: 8, on Jesús afirma: “Però rebreu poder quan l’esperit sant arribi a vosaltres, i sereu testimonis de mi tant a Jerusalem com a tota Judea i Samaria i fins a la part més llunyana de la terra ". No hi ha cap afirmació comparable de Jesús que ens digui que siguem testimonis del seu Pare. Això no vol dir que haguem de callar sobre el seu Pare; lluny. Aquesta és una pregunta molt més estreta: de qui va manar Jesús que els seus seguidors fossin testimonis? A si mateix. Relegant el paper del testimoni de... Llegeix més "
No he llegit ni escoltat totes les paraules de la Royal Commission, en part perquè és molt llarga i també perquè és tan depriment. L’expressió que em ve al cap en descriure les accions i actituds dels ancians, els supervisors de circuits i districtes i fins i tot el membre del GB, Geoffrey Jackson, està “moralment en fallida”. Sembla clar que la seva preocupació primordial no és la seguretat dels nens, no l’adhesió a la Bíblia i no “respectar la santedat del nom de Déu”, sinó més aviat cobrir les seves esquenes i evitar escàndols que puguin afectar el creixement (i la rendibilitat?) Dels seus organització. És més que menyspreable. Molts... Llegeix més "
Gran punt. Voldria que pogués publicar una carta a 1992 als ancians que tinc de XNUMX en aquest fòrum. La resposta a una pregunta sobre el coneixement d'un passat criminal és inquietant.
Potser només podeu resumir el que deia i donar-nos algunes referències. Hi ha fonts en línia que podríem utilitzar per confirmar-ho, però hauríem de conèixer la data de la carta.
La data de la carta era el 23 de juliol de 2015 i la línia de referència era "Re: Canada Branch Renovation Project". S’havia de llegir a la primera reunió de servei posterior a la recepció.
Ho sento, em referia a la carta a la qual es referia Scrubmaster i no a la teva, Meleti.