Validant la veritat de la creació

Gènesi 1: 1 - "Déu va crear el Cel i la Terra"

Sèrie 1 - Codi de creació - Matemàtiques

Primera part - Equació de Mandelbrot: una visió de la ment de Déu

introducció

L’assignatura de Matemàtiques acostuma a aportar una de les dues respostes.

1. 1. Cap problema, sempre que no sigui massa complicat i
   2. No m'agraden les matemàtiques per aquesta raó xxxxxx.

Tanmateix, sigui quina sigui la resposta que tingui en compte la vista de la paraula "Matemàtiques", assegureu-vos que no cal que calculeu cap matemàtica per poder comprendre aquesta bella evidència de l'existència de Déu.

Aquest article tractarà de transmetre motius de confiança perquè realment hi ha un Déu que ha creat totes les coses, a diferència de que estiguem aquí per casualitat cega segons la teoria de l'evolució.

Si us plau, continueu amb aquest examen amb mi, perquè és realment impressionant.

Matemàtiques

Quan veiem una pintura bonica o captivadora com la Mona Lisa, podem apreciar-la i estar avesats al seu creador tot i que mai no podrem aspirar a pintar d’una manera així. El mateix és amb Matemàtiques, gairebé no ho podrem entendre, però encara podem apreciar la seva bellesa, ja que és realment bonica!

Què és Matemàtiques?

• • La matemàtica és l’estudi de les relacions entre números.

Què són els números?

• • S’expliquen millor com a concepte de quantitat.

Què són, doncs, els números?

• • Els nombres escrits no són nombres, és la manera com expressem el concepte de números de forma escrita i visual.
  • No són més que representacions de números.

A més, un punt clau a tenir en compte és que totes les lleis de la matemàtica són conceptual.

• • Un concepte és quelcom concebut a la ment.

Bases

Tots coneixem el concepte d'un "Conjunt". És possible que tingueu un joc de cartes o un conjunt de peces d’escacs o un conjunt de copes de vi.

Per tant, podem entendre que la definició:

SET: = una col·lecció d’elements amb una propietat definida comuna.

Per il·lustrar, cada carta de joc individual és un element de tot el conjunt de cartes, i també cada peça d’escacs és un element de tot el conjunt d’escacs. A més, una copa de vi és un dels gots de forma particular amb propietats dissenyades per obtenir el millor del vi, com l'olor i l'aspecte.

De la mateixa manera, en matemàtiques, un conjunt de nombres és una col·lecció de números amb una propietat o propietats determinades que defineixen aquest conjunt però pot no estar en una altra col·lecció.

Per exemple, prenem els nombres següents: 0, -2, 1, 2, -1, 3, -3, -½, ½.

D'aquests números pertanyen els següents

• • Conjunt negatiu: {-2, -1, -3, -½}
  • Conjunt positiu: {1, 2, 3, ½}
  • Conjunt de fraccions: {-½, ½}
  • Nombre total positiu: {1, 2, 3}

I així successivament.

Un d'aquests conjunt és el conjunt Mandelbrot:

Aquest és el conjunt de tots els nombres (c) per als quals la fórmula Z_n² + c = Z_n+1 i Z_n es queda petit.

Establiment de números de la part del conjunt Mandelbrot

A tall d’exemple, comproveu si el número 1 forma part del conjunt Mandelbrot:

Si c = 1 llavors comenceu amb Z_n = 0.

Substituint aquests números en aquesta fórmula obtenim:

(Z) 0² + (c) 1 = 1. Per tant, Z_n = 0 i 1.

A continuació, prenent el resultat de 1, configurant Z = 1 obtindrem:

(Z) 1²+ (c) 1 = 2.

A continuació, prenent el resultat de 2, configurant Z = 2 obtindrem:

2²+ 1 = 5

A continuació, prenent el resultat de 5, configurant Z = 5 obtindrem:

5²+ 1 = 26

A continuació, prenent el resultat de 26, configurant Z = 26 obtindrem:

26²+ 1 = 677

Per tant Z_n= 0, 1, 2, 5, 26, 677, ...

Per tant, podem veure que el valor de c = 1 és no part del conjunt Mandelbrot ja que el nombre no es queda petit, de fet molt ràpidament s’ha convertit en 677.

Així, ho és c = -1 part del conjunt Mandelbrot?

La resposta breu és afirmativa, ja que seguint els mateixos passos que se segueixen anteriorment obtenim la següent seqüència de números.

Començant de nou amb Z_n = 0. Substituint aquests números en aquesta fórmula obtenim:

(Z) 0² (c) -1 = -1. Per tant Z_n = -1.

A continuació, prenent el resultat de -1, configurant Z = -1 obtindrem:

-1² -1 = 0.

A continuació, prenent el resultat de 0, configurant Z = 0 obtindrem:

 0²-1 = -1

A continuació, prenent el resultat de -1, configurant Z = -1 obtindrem:

-1² -1 = 0.

A continuació, prenent el resultat de 0, configurant Z = 0 obtindrem:

 0²-1 = -1

El resultat és que Z_n= 0, -1, 0, -1, 0, -1, 0, -1, ....

Per tant, podem veure això c = -1 is part del conjunt Mandelbrot ja que sempre es queda petit.

N’hi ha un més concepte hem de comentar com a antecedents abans de poder veure la bellesa.

El conjunt Mandelbrot també conté números "imaginaris".

• • El quadrat d'un "nombre imaginari" és un nombre negatiu.
  • Com en i²= -1 on és el nombre imaginari.

Per visualitzar-los, penseu en l’eix horitzontal x d’un gràfic que tingui els nombres negatius del zero al positiu. A continuació, l'eix Y va verticalment des de -i, - ½i fins a zero (el punt transversal dels dos eixos) i cap amunt fins a ½i i i.

Diagrama 1: Mostrant números imaginaris Altres números del conjunt de Mandelbrot són 0, -1, -2, ¼, mentre que 1, -3, ½ no. Més números en aquest conjunt inclouen i, -i, ½i, - ½I, però 2i, -2i no ho són.

Aquest és el final de totes les matemàtiques complicades.

Ara és aquí on és realment interessant!

Els resultats d’aquesta fórmula

Com podeu imaginar per calcular i traçar tots els valors vàlids i invàlids a mà tardaria molt de temps.

Tot i això, es pot utilitzar molt bé els ordinadors per calcular 100 milers, fins i tot milions de valors, i després traçar els resultats d’aquesta fórmula visualment en un gràfic.

Per identificar fàcilment a simple vista, els punts vàlids es marquen en negre, els punts invàlids es marquen en vermell i els punts molt propers, però no vàlids, es marquen en groc.

Si executem un programa informàtic per fer-ho, obtenim el resultat següent.

(Podeu provar-ho per si mateix amb diversos programes en línia com ara:

1. 1. http://math.hws.edu/eck/js/mandelbrot/MB.html
   2. https://sciencedemos.org.uk/mandelbrot.php
   3. http://www.jakebakermaths.org.uk/maths/mandelbrot/canvasmandelbrotv12.html
   4. http://davidbau.com/mandelbrot/
   5. https://fractalfoundation.org/resources/fractal-software/
   6. https://www.youtube.com/watch?v=PD2XgQOyCCk

)

Diagrama 2: Resultat de l'assignació de l'equació de Mandelbrot

Descobriment 1

Comencem a comptar les branques grogues de les grans boles negres sobre el ronyó negre gran com la forma.

A la part superior petit cercle negre a la part superior de l’àrea gran amb forma de ronyó negre tenim 3 branques. Si passem al següent cercle més petit de l’esquerra, trobem 5 branques.

El següent més gran a l'esquerra té 7, i així successivament, 9, 11, 13, etc, tots els nombres imparells fins a infinit.

Diagrama 3: Branques

Descobriment 2

Ara, anant a la dreta de la forma de ronyó negre des de la part superior sap comptar. Obtenim 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i endavant com el nombre de branques a la part superior de les boles negres més grans.

Descobriment 3

Però encara no hem acabat A l'esquerra de la part superior, el cercle negre més gran de la part superior entre les 3 i 5 circumferències ramificades té 8 branques, la suma de les branques dels cercles a banda i banda! I entre el 5 i el 7, el cercle negre més petit en té 12, etc.

Les mateixes sumes es troben a la dreta. Per tant, la bola més gran entre 3 i 4 té 7 branques, i entre 4 i 5 té 9 branques, etc.

Diagrama 4: Les branques també poden fer matemàtiques.

Descobriment 4

A més, es poden augmentar contínuament aquestes formes i es repetiran les mateixes formes.

Diagrama 5: El mateix patró es repeteix infinitament

El petit punt negre de l'extrem esquerre de la línia negra anirà cap a l'esquerra, si es magnifica és la mateixa imatge que la que veiem aquí. És veritablement una bogeria mental.

Descobriment 5

Entre la forma de cor més gran i el cercle negre adjunt a l’esquerra hi ha una zona que sembla la vall de Seahorse per les belles formes que s’hi veuen.

Diagrama 6: Valley of the Seahorses!

Canviant el vermell pel blau i el groc pel blanc per obtenir un contrast més fàcil, quan ens acostem més a prop, veiem patrons més bonics i més repeticions del patró bàsic de la forma de ronyó negre amb una bola adjunta a l'esquerra.

Diagrama 7: Salt de mar en primer pla

Aprofundint el lloc blanc brillant que veiem:

Diagrama 8: Detall de la faldilla blanquinosa al centre de Seahorse

Si ampliem més encara el punt central, obtenim el següent:

Diagrama 9: ampliació addicional!

Si s'acosta més, trobem una altra de les nostres formes bàsiques:

Diagrama 10: torna a aparèixer aquesta forma

Si ens fixem en un dels remolins, obtenim el següent:

Diagrama 11: Espiralització en control

I al centre de la remolí trobem el següent:

Diagrama 12: Els meus ulls també tornen a remolinar?

Aprofundint més sobre un dels dos remolins, obtenim les dues imatges següents que inclouen una altra forma inicial de la bola del ronyó Mandelbrot.

Diagrama 13: just quan pensàveu haver vist l'última forma negra.

Diagrama 14: Sí, està de nou, envoltat per un patró diferent

Descobriment 6

Tornant a la nostra primera imatge del conjunt Mandelbrot i girant cap a la "vall" a la part dreta de la gran forma de cor i fent zoom, veiem formes d'elefant, que anomenarem vall de l'Elefant.

Diagrama 15: Vall de l'Elefant

A mesura que ens enfilem, obtenim un altre conjunt de formes que es repeteixen boniques però diferents:

Diagrama 16: Segueix la Manada. Hup dos, tres, quatre, marxa de l'Elefant.

Podríem seguir endavant.

Descobriment 7

Aleshores, què causa la bellesa d’aquests fractals de l’equació de Mandelbrot?

Sí, l’ordinador pot haver aplicat un esquema de colors artificial, però els patrons que destaquen els colors són el resultat de la fórmula matemàtica que sempre ha existit. No pot evolucionar ni canviar.

La bellesa és intrínseca a les matemàtiques, com també la complexitat.

Descobriment 8

És possible que hagueu observat que apareix una paraula particular. Aquesta paraula és "Concepte".

• Un concepte és de naturalesa abstracta.
• Un concepte només existeix a les nostres ments.

Descobriment 9

Això planteja les qüestions següents a la ment de les persones pensadores.

D'on provenen les lleis de les matemàtiques?

• • Al ser un concepte, només poden provenir d’una altra ment, que ha de ser d’intel·ligència superior a la nostra per ser vàlida a tot l’univers.

Les lleis de la matemàtica han evolucionat? Si és així, com podrien?

• • Les coses abstractes no poden evolucionar ja que no són físiques.

La gent va inventar o crear aquestes lleis de Matemàtiques?

• • No, les lleis de les matemàtiques existien abans que la gent.

Provenen de l’univers?

• • No, alguna cosa d’ordre no pot venir per casualitat. L’univers no té ment.

L’única conclusió a què podem arribar és que havien de venir de la ment d’un ésser molt superior a l’home. L’únic ésser del qual raonablement pot venir, per tant, ha de ser el creador de l’univers, d’aquí de Déu.

Les lleis de les matemàtiques són:

• • conceptual,
  • universal,
  • invariable,
  • entitats menys excepcions

Només podrien provenir de Déu perquè:

• • Els pensaments de Déu són conceptuals (Isaïes 55: 9)
  • Déu va crear l’univers (Gènesi 1: 1)
  • Déu no canvia (Isaïes 43: 10b)
  • Déu coneix tota la creació celestial, no li falta res (Isaïes 40:26)

Conclusions

1. 1. En aquest breu examen de fractals i l’equació de Mandelbrot, hem vist la bellesa i l’ordre intrínsecs en Matemàtiques i en el disseny de l’univers.
   2. Això ens dóna una visió de la ment de Déu, que conté clarament ordre, bellesa i infinita varietat i és una prova per a una ment molt més intel·ligent que els humans.
   3. També mostra el seu amor, ja que ens va donar la intel·ligència per poder descobrir i (un altre concepte!) Apreciar aquestes coses.

Mostrem per tant aquest concepte d’estimació pel que ha creat i per ell com a creador.

Agraïments:

Agraït per la inspiració que va donar el vídeo de YouTube “El codi secret de la creació” de la sèrie Orígens de Cornerstone Television Network.

Just ús: Algunes de les imatges utilitzades poden ser material amb copyright, l'ús del qual no sempre ha estat autoritzat pel propietari del copyright. Posem a la seva disposició aquest material en els nostres esforços per avançar en la comprensió de les qüestions científiques i religioses, etc. Creiem que això constitueix un ús just de qualsevol material amb drets d’autor tal com es preveu a l’apartat 107 de la Llei de drets d’autor dels Estats Units. D’acord amb el títol 17 de la Secció 107 USC, el material d’aquest lloc es posa a disposició sense ànim de lucre per a aquells que manifestin interès a rebre i visualitzar el material amb propòsits de recerca i d’educació. Si voleu utilitzar material amb drets d'autor que vagin més enllà del bon ús, heu d'obtenir el permís del propietari del copyright.

Tadua

Articles de Tadua.