Confirmació del registre de Genesis procedent d'una font inesperada - 2a part

Personatges que confirmen el registre de la Bíblia

Per on hem de començar? Per què, per descomptat, sempre és millor començar al principi. És aquí on comença també el compte de la Bíblia.

Gènesi 1: 1 afirma “A la començament Déu va crear els cels i la terra ”.

La recitació sobre el sacrifici a la frontera xinès diu: “Antigament, al principi hi havia el gran caos ... Tu, sobirà ... vas fer el cel. Has fet terra. Has fet home ... ”[I]

Adam va ser el primer home. Lluc 3:38 el descriu com "fill de Déu". 1 Corintis 15: 45,47 estats "El primer home Adam es va convertir en una ànima viva ... el primer home està fora de la terra i està fet de pols ...”. (Vegeu també Gènesi 2: 7) Si volguéssiu recordar aquests fets pel que fa al primer home, què va ser i com es va fer, com podríeu fer-ho?

Al principi vam donar alguns personatges bàsics. Vegem què podem aprendre quan ells i altres caràcters es combinen i quin és el significat d'aquests caràcters combinats en la llengua xinesa encara avui.

La Creació de l’Home i la Dona

De què es va fer Adam?

Era pols o terra. Això és (tǔ)土.

Llavors se li va donar vida (shēng) Salut.

Era el (1) humà són de Déu Nen (fill, fill).

Es combinen en primer (Xian - 1).

Sí, la 1 l’home era un fill de Déu, fet de pols o terra i donat l’alè de la vida. Tot i que Gènesi 2: 7 llegeix "I Déu Déu va procedir a formar l'home a partir de la pols de la terra i a donar-li a les fosses nasals l'alè de la vida, i l'home va arribar a ser una ànima viva."

Què va declarar Déu?

El relat del Gènesi 1:26 té Déu dient, declarant, anunciant "Fem l'home a la nostra imatge".

Afegint els caràcters de pols + vida + respiració / boca, obtenim el personatge per “avisar”, “anunciar”, “declarar” de la manera següent:

土 (tǔ - sòl) => Salut  (shēng - vida) +boca(kǒu - boca) = 告(Gao - dir, anunciar, declarar).

Déu va continuar declarant: "Deixa'ns fer [o crear] l'home a la nostra imatge ”.

Si agafem el caràcter d’explicar, anunciar, declarar des de dalt i hi afegim caminar implicant moviment, trobem que tenim el caràcter complex de crear que descriu que Déu va parlar / declarar i va transmetre la vida a les coses i es van moure.

pols + vida + alè / boca = dir, anunciar, declarar + caminar / moviment (Déu parlava, i les coses eren així)

土 (tǔ - terra) => Salut (sheng - vida) + boca(kǒu - boca) = 告(dir, anunciar, declarar)

+  辶 (caminar, acció) = 造 ("zào"- crear, fer, inventar).

Amb la paraula o la declaració de Déu, les coses van arribar a ser així.

Per què Déu va fer Eva?

Gènesi 2:18 dóna la raó així "No és bo que l'home continuï per si mateix. Vaig a ajudar-lo, com a complement d'ell".

A complement és una cosa que completa.

Si afegim els caràcters per a fill / home + un + un, obtenim "primer" com en el següent:

Nen + 一 + 一 = 元 (xiān = primer).

A continuació, afegint 宀 (sostre) = 完 (Wán) que significa "completar, complet, acabar".

Per tant, podem entendre que el pictograma significa "un home amb una persona més [Eva] va fer la primera [parella] que sota un sostre [d'una casa] està completa [com a unitat familiar].

Què va fer Déu després de crear home i dona?

Gènesi 1:28 afirma que “Déu, a més beneït ells [home] i Déu els va dir: Sigues fructífer ”.

El personatge per a benedicció, felicitat is “Fú” Benedicció.

Si partim de la dreta, aquest complex personatge es construeix a partir dels personatges: una + boca + jardí.

És 一+boca+田. A aquests personatges s’afegeix un personatge per Déu / esperit (shì) 礻i obtenim el personatge benedicció / felicitat Benedicció.

Per tant, podríem entendre aquest personatge per significar que “Déu en parlava en un jardí (Eden)”. Es tracta, bàsicament, d’un record del que registra Gènesi 1:28. Abans que Adam i Eva pequessin, era una benedicció que Déu els parlés al jardí, cosa que cessaria quan van pecar (Gènesi 3: 8).

On va posar Déu l’home i la dona que va crear?

Déu també va posar Adam i Eva en un jardí, el Garden d’Edèn.

El “Tián” personatge que significa "camp, terra cultivable, conreada", és田.

Aquest personatge és molt interessant, ja que tant les catifes perses amb motius de jardí com els jardins perses actuals es dissenyen d'aquesta forma. Segurament no és una coincidència, perquè el Gènesi 2: 10-15 descriu com era la font d’un riu a l’Edén i es va separar en quatre caps de 4 rius, cadascun dels quals va anar en una direcció diferent, ja que podem distingir de la descripció que es dóna a la Compte bíblic. Ara es tracta d’una descripció d’èpoques anteriors a la inundació, però encara hi ha avui en dia dues fàcilment identificables, el Tigris (Heddekel) i l’Eufrates que semblen correspondre a les indicacions est i sud.

El “Yuán” personatge per a jardí, parc, o hort Es compon dels següents caràcters argila / terra / pols + boca + home + dona + tancat.

土+boca+ (La gent+女) = 氏(família) + tancat (wéi) =園 (yuán)

Això es podria interpretar com a "pols per declaració que es va formar en l'home i la dona [o la família] que es van posar en un recinte que era un jardí". Això descriu el que es registra al Gènesi 2: 8 "A més, Déu Déu va plantar un jardí a Eden ... i allà va posar l'home que havia format".

On era aquest jardí?

Per al poble xinès, ho va ser Oest d’on eren ara. Si afegim els caràcters per a un + fill, home, persona + recinte, obtindrem Oest (xi)

一 + Nen + 囗= oo (Oest).

Sí, a la oest de la Xina va ser on es va posar la primera (una) persona (fill humà de Déu) en un recinte o jardí.

Déu els va donar restriccions?

Quan Déu va posar Adam i Eva al jardí d'Edèn, els va donar un Restricció.

Gènesi 2: 16-17 registra això com "De tots els arbres del jardí podeu menjar per satisfacció. Però, pel que fa a l'arbre del coneixement del bé i del dolent, no heu de menjar-ne, ja que el dia que en mengeu, morireu positivament. "

El caracter “Shù” for refrenar, controlar, lligar, es compon de dos caràcters un arbre + una boca. 木 + boca= 束.

Quina millor manera de recordar el “manament (boca, parlar) de no menjar de l’arbre” com “frenar".

Discutint aquest relat bíblic, sovint direm que Adam i Eva ho eren prohibit per menjar de l’arbre del coneixement del bé i del dolent, però van avançar i es van menjar fruita prohibida. El personatge per a prohibit que és "Jìn" = prohibició.

Abans de pecar, se'ls havia dit què no haurien de fer i mostraven els arbres. Era insignificant no poder menjar d’un sol arbre de tots els arbres del jardí.

Mostrar 示 (shì - show), està format pels subtítols d'un + un + petit, petit, insignificant)

一+ 一+ Petita.

Quan s’afegeix l’espectacle a dos arbres [molts arbres] obtenim 木 + 木 + 示 = prohibició.

Això es podria entendre com “a molts arbres [se'ls] va mostrar o assenyalar [prohibit] alguna cosa insignificant [fer, no menjar només d’un dels molts arbres]”. Això no transmet els esdeveniments registrats a Gènesi 2: 16-17 "Jehovà Déu també va ordenar l'home:" De tots els arbres del jardí podeu menjar per satisfer. Però pel que fa a l’arbre del coneixement del bé i del dolent [un arbre entre tots els arbres, insignificant] no cal menjar-ne [prohibit]. ""

Què passaria si es desobeissin?

Gènesi 2:17 acaba “En posareu morir".

Per a què serveix el personatge xinès "Morir"? És zhū, 誅.

Està format pels següents caràcters: paraules (yan), + un personatge complex format per un + arbre + Radical KangXi 4 que significa "barra".

Dir + 丿+ 木 + 一 = 誅.

Aquest radical també és molt similar al japonès pel "no". Si prenem això, el pictograma es podria entendre que "morir" va ser el resultat d'ignorar l'ordre de "no [no menjar] d'un arbre", o "paraules sobre un arbre conduït a la mort o la mort".

 

Continuarà ….  Confirmació del registre de Genesis procedent d'una font inesperada - 3a part

 

[I] James Legge, Les nocions dels xinesos sobre Déu i esperits. (Hong Kong 1852 p28. Reimpressió Taipei 1971)