Un viatge de descobriment a través del temps - Introducció - (primera part)

Escriptura temàtica: "Però que Déu es trobi veritat, tot i que a tothom se li ha semblat un mentider". Romans 3: 4

1. Què és "Un viatge de descobriment a través del temps"?

“Un viatge de descobriment a través del temps” és una sèrie d’articles que examinen els esdeveniments registrats a la Bíblia durant la vida de Jeremies, Ezequiel, Daniel, Haggai i Zacària. Per als testimonis, aquest és un període clau de la història de la Bíblia que requereix un examen seriós. Per què? Perquè les conclusions extretes afecten la base de molts ensenyaments importants dels testimonis de Jehovà. És a dir, que Jesús es va convertir en rei a 1914 i va nomenar l'òrgan de govern a 1919. Per tant, aquest tema ha de tenir en compte tots els testimonis.

2. Antecedents

Fa uns anys, a causa de canvis de circumstàncies, l’escriptor es va trobar amb el temps que podia dedicar a la investigació bíblica, cosa que sempre havia volgut fer. Una part de la motivació va ser, en part, veure la representació del vídeo en l'actitud dels primers estudiants de la Bíblia “Testimonis de Jehovà: Fe en acció: Part 1 - Fora de la foscor”. Això va fer bona part dels mètodes i actituds d'estudi, que van provocar el "descobriment" de la "anomenada veritat" segons els testimonis de Jehovà. Això va animar l'escriptor a iniciar-se en un viatge de descoberta propi com a Beroean. Aquest viatge va conduir finalment a la seva presència en aquest lloc, tot i que està segur que no és el que pretenien els creadors de vídeo.

La història és un tema pel qual l’escriptor sempre ha tingut un gran interès. Era conscient que s'havia canviat extraordinàriament poc la forma de la cronologia bíblica segons els testimonis de Jehovà des de l'època de Charles Taze Russell a la primera dècada de la 1900. Va raonar que si Russell podia establir la cronologia bíblica de manera tan acurada a la 1870, l'escriptor hauria de ser capaç de fer-ho a la 21^st segle. Els autors actuals disposen dels ajuts moderns d’un full de càlcul i la capacitat de cerca del NWT[I] Bible a la Biblioteca del WT i diverses altres traduccions disponibles electrònicament a Internet.

I així va començar el viatge de la descoberta a través del temps. Si us plau, continua llegint aquests articles i uneix-te a ell en aquest viatge de descobriment. És l’esperança sincera de l’escriptor que vosaltres també pugueu veure com va adonar-se d’una manera molt personal de la veritat de les escriptures temàtiques de Romans 3: 4. Allà l’apòstol Pau va escriure “Però que Déu es trobi veritat, tot i que a cada home se’l va trobar un mentider”.

El meu viatge inicial i el meu primer descobriment

L’objectiu del viatge inicial realitzat era descobrir evidències anteriorment ignorades o ignorades que poguessin demostrar que els babilonis destruïren Jerusalem a 607 aC, tal com ensenyaven els testimonis de Jehovà.

L’escriptor estava confiat que, entre els milers de documents històrics i tauletes cuneïformes, hi ha d’haver algunes proves que demostressin 607 BCE com la data de la caiguda de Jerusalem als babilonis. Després de tot el que va raonar, si la data era correcta, hi hauria d’haver proves en algun lloc que s’hagin passat per alt o mal interpretades que recolzessin aquesta data.

Després de més de quatre anys en aquest viatge, encara no hi va haver cap èxit i no es va descobrir suport per a la destrucció de 607 aC. Amb molts literals milers de permutacions d’opcions legítimes per a la durada del regnat de molts reis, havia consumit milers d’hores de recerca. Quan passaven quatre anys i mig des de l'inici del viatge, sense haver-se descobert cap prova, finalment va començar a escriure sobre l'escriptor que anava a realitzar tota la tasca de la manera equivocada. Aquest va ser el meu primer i més vital descobriment.

Descobriment: Tot el problema era que la metodologia o l’enfocament era erroni.

Per què el plantejament no va ser equivocat?

A causa de la confiança equivocada en els ensenyaments dels testimonis de Jehovà, l'escriptor havia pres una drecera que en última instància havia portat a un punt mort decisiu. La confiança equivocada havia significat que l’escriptor tractés de provar una data de fonts seculars, moltes de les quals eren contradictòries, en lloc de permetre que la Bíblia demostrés la data. L’única manera de corregir aquest embolic era tornar a començar de nou. Sí, per començar des del principi i fer servir un enfocament totalment diferent, l’enfocament que devia ser el mètode predeterminat de l’escriptor.

Això va provocar l’inici d’un viatge completament nou. No cal fer més dreceres, fer hipòtesis sobre la ruta i la destinació correctes. Aquesta vegada, l'escriptor es va adonar que necessitava "indicacions" adequades, "fites", "equipaments" i sobretot una destinació correcta per permetre-li un viatge amb èxit.

Això després d’un any o més va portar a l’escriptor a un descobriment d’èxit.

Descobriment: La veritat de les escriptures del tema. Déu es trobarà cert, tot i que l’home es pot trobar mentider.

Què va fer que aquest segon viatge tingui èxit? Per favor, llegiu i vegeu què ha descobert l’autor Els articles que segueixen són el registre d’aquest segon viatge i, finalment, d’èxit. Per què no compartir aquest viatge amb l’escriptor i, per fer-ho, generar confiança en la Bíblia?

3. Pla de viatge

Abans d’iniciar qualsevol viatge, hem establert, o inconscientment, algunes regles bàsiques sobre quina és la nostra destinació prevista, com ens conduirem nosaltres mateixos, quina direcció prendrem i com ho aconseguirem, com ara els indicadors clau que tenim necessita trobar. Si no tenim estructura, ens passejarem sense voler i no aconseguirem arribar a la nostra destinació. Aquest viatge no va ser diferent. Com a resultat, es van establir les "regles bàsiques" següents per a aquest viatge:

a. Base (punt de partida):

La base és que la Bíblia és l’autoritat autèntica, que té prioritat sobre totes les altres. Per tant, quan es pugui produir un conflicte potencial, la Bíblia sempre es considerarà com a font exacta. D'altra banda, res escrit en la Bíblia no s'ha de modificar per adaptar-se a conclusions personals ni seculars, ni es dubtaria ni s'interpretarà fora de context.

b. Finalitat (motiu del viatge):

L'objectiu dels articles següents (basat en el document de resultats originals de la investigació) seria avaluar el que diu la Bíblia sobre els esdeveniments i calendaris de:

1. La servitud jueva a Babilònia en l’època de l’Imperi neobabilònic,
2. La desolació de Jerusalem,
3. i els esdeveniments anteriors i posteriors a aquests esdeveniments.

El seu propòsit també és abordar els punts següents:

1. ¿La Bíblia proporciona una base sòlida per creure que Jesús va començar a governar a 1914 dC?
2. Podem tenir fe en la profecia inspirada de la Bíblia?
3. Podem confiar en la precisió de la Bíblia?
4. Quins són els fets veritables del que ensenya realment la Bíblia?

c. Mètode (tipus de transport):

• S'han de valorar les escriptures sense qualsevol agenda prèvia, sempre procurant evitar interpretacions personals o existents (Eisegesis).[II]
• Només la interpretació de la Bíblia de si mateixa, juntament amb raonaments lògics i conclusions (Exegesis),[iii] s'ha de seguir.

Això permetria que es pogués veure com la cronologia secular coincideix amb la Bíblia en lloc del revés.

A més, només en circumstàncies extremes es permetria veure si mitjançant una petita modificació de dates incertes per a fets històrics antics, la cronologia secular podria coincidir amb la cronologia derivada d’un estudi del registre de la Bíblia.[iv] En el cas, no es va trobar necessari.

Aquesta metodologia (Exegesis) es basa en:

• la nostra escriptura temàtica de Romans 3: 4 "Però Déu es trobi veritat, encara que es trobi a un mentider"
• i 1 Corinthians 4: 6 "No vagis més enllà de les coses escrites"
• i l'actitud de Beroean registrada a Actes 17: 11b "examinant acuradament les Escriptures diàriament per saber si aquestes coses eren així ”.
• i el mètode de Luke a Luke 1: 3 "També he resolt, perquè he rastrejat totes les coses des del primer moment amb exactitud, per escriure-les de manera lògica ”. [v]

Tot el comentari d'aquesta sèrie d'articles es deriva exclusivament de la lectura directa de les escriptures i on es fa referència a la cronologia secular, tenint les dates laiques generalment acceptades. La data principal de la cronologia secular és 539 BC com a punt d'ancoratge. Tant autoritats seculars com religioses (inclosos els testimonis de Jehovà)[Vaig veure], gairebé tots estan d'acord en acceptar aquesta data com a any de la destrucció de Babilònia per Ciro i les seves forces medo-perses.

Amb un punt d'ancoratge, es pot calcular des d'aleshores en endavant o enrere. També nega els problemes poc probables que puguin sorgir després, afectant el resultat. Per exemple, si 539 BCE hagués de convertir-se en 538 BCE, tots els altres punts del viatge es mourien probablement un any també, mantenint la relació cronològica igual i no canviant les conclusions.

Avís legal

Arribats a aquest punt, és important destacar que si hi ha alguna semblança amb altres resums o comentaris sobre la cronologia bíblica d’aquest àmbit en aquest moment, per tant, serà purament incidental i només es produeix perquè les dades de la font (principalment la Bíblia) és idèntic. Cap resum o comentari no es van plagiar ni fer referència o va influir en el viatge de l’escriptor ni la recopilació d’aquest registre del viatge de l’escriptor.

Fonts recomanades

Els lectors se senten encoratjats a llegir els passatges esmentats per ells mateixos en una bona Bíblia interlinear hebrea.

Si és possible, també hauria de tenir una bona traducció literària, que malgrat alguns defectes evidents, l’autor encara considera la New World Translation Edition Edition.[VII] (1989) (NWT) que hi ha.[viii]

Les escriptures clau també haurien de ser ideals per a les traduccions literàries addicionals.[Ix] D'aquesta manera, es podran examinar més de prop tots els prejudicis de traducció presents (que hi ha algunes vegades) al NWT.

Es recomana la retroalimentació de qualsevol error de fets i errors d’omissions, així com d’escriptures rellevants rellevants no discutides que puguin tenir una incidència en les conclusions que s’arriben a aquesta sèrie d’articles.

d. Mètodes d'estudi (equips):

En la preparació d’aquesta sèrie d’articles s’han seguit els mètodes d’estudi següents i són molt recomanables per a tots els estudiants de la Bíblia. De fet, molts visitants d'aquest lloc comprovaran els avantatges d'aquests mètodes.

1. Orant per l’Esperit Sant en cada ocasió d’estudi de la Bíblia.
   • John 14: 26 estats "Però l'ajudant, l'esperit sant, que el Pare us enviarà en nom meu, que us ensenyarà totes les coses i us retornarà a la vostra ment totes les coses que us he dit".. Per tant, primer, com hauríem de fer abans d’un examen de la Bíblia, hem de pregar perquè l’Esperit Sant ens guiï. L'esperit Sant no es retirà. (Lluc 11: 13)
2. Sempre, sempre, sempre llegiu el context.
   • El context pot ser d'uns quants versos abans i després dels versos citats o citats.
   • Tanmateix, de vegades el context pot ser més d’un capítol abans i més d’un capítol després de l’examen de les escriptures. Aleshores, es trobarà que conté molt material rellevant per comprendre per què es deia alguna cosa, el públic que intentava arribar i els antecedents ambientals històrics en què s'hauria d'entendre.
   • També pot incloure altres llibres bíblics referits al mateix període de temps.
3. El pas de les escriptures està escrit cronològicament o per temes?
   • S’ha de tenir especial cura amb el llibre de Jeremiah, que s’agrupa per temes més que escrits cronològicament. El principi de Lluc 1: 1-3, per tant, havia de ser aplicat al Llibre de Jeremies i, de fet, a qualsevol llibre bíblic, que estigui escrit per temes més que cronològicament. Per tant, és molt recomanable fer alguns treballs preparatoris per determinar l’ordre cronològic correcte, ja que això afectarà probablement el context.
   • Com a exemple, Jeremiah 21 es refereix a esdeveniments que tenen lloc 18 anys després d’esdeveniments a Jeremiah 25. Tot i així, clarament l’ordre capítol / escriptura (21) el situa abans dels esdeveniments anteriors registrats al capítol 25 al llibre de Jeremiah.
4. Que la Bíblia parli.
   • Si repetíssiu els versets a algú que no tingués coneixement de cap història bíblica, arribaria a la mateixa conclusió que vosaltres?
   • Si no arribarien a la mateixa conclusió, per què no?
   • Com haurien entès els passats contemporanis de l’escriptor bíblic? Al cap i a la fi, no tenien tota la Bíblia a què fer referència.
5. Raonament sobre les Escriptures sense prejudicis.

• • Fent un pas (3) més enllà, quin raonament faria algú que no tenia coneixement de cap història bíblica? Arribarien a la mateixa conclusió que tu?

6. Conclusió corroborada per altres escriptures de la Bíblia?

• • Busqueu els passatges relacionats. Aquests passatges relacionats us criden l'atenció sobre la mateixa conclusió i els mateixos fets?

7. Utilitzeu o verifiqueu Traduccions i significats interlinearis de paraules gregues hebrees i gregues.

• • Moltes vegades, objectivament comprovar el significat i l’ús de paraules clau en els idiomes originals pot ajudar a aclarir una comprensió i eliminar el biaix de traducció que existeixi.
  • Cal tenir present una nota de precaució aquí.
  • Cal que es faci servir aquest mètode amb molta cura, ja que algunes significacions que es donen en aquests diccionaris es poden veure afectades per la seva part per part del compilador de diccionaris. Potser s’han convertit en interpretació en lloc de traducció basada en el fet. El principi de la Bíblia als Proverbis 15: 22 "en la multitud de consellers hi ha compliment”És més rellevant aquí.

8. Ús d’ajudes bíbliques i ajudes extra-bíbliques.
   • Per descomptat, és possible i útil utilitzar ajudes bíbliques i ajudes extra-bíbliques de vegades per ajudar-nos a comprendre coses que són conceptes més difícils. Tanmateix, mai no hauríem de ... mai! —Utilitzeu-los per interpretar la Bíblia. La Bíblia sempre s’ha d’interpretar per si mateixa. Només és la font de comunicació inspirada de Déu.
   • No utilitzeu mai les paraules escrites de cap home (inclòs el vostre, ni aquests mateixos articles) com a base per a cap interpretació bíblica. Que la Bíblia s’interpreti a si mateixa. Recordeu les paraules de Josep:Les interpretacions no pertanyen a Déu? ” (Genesis 40: 8)

Garanties

Finalment, abans de començar el nostre viatge, una tranquil·lització per al benefici d’aquells per als quals la història no sol ser la seva tassa de te. L’autor us pot assegurar que no cal fer cap PHD en Arqueologia o Història del Pròxim Orient. Es va provar en un pintat humà amb voluntat que no va resultar perjudicat en la lectura d'aquesta sèrie. A més, no es va fer referència a cap tauleta cuneïforme, llegir-la, traduir-la, alterar-la ni ferir-la de cap manera durant aquest viatge. Tampoc es van consultar ni insultar, ni insultar, ni fer gràfics referències de lectures i gràfics astronòmics antics.

Amb aquestes importants renúncies fora del camí, si us plau, continua amb mi i deixa que comenci el viatge de la descoberta. Espero que inclogui algunes sorpreses pel camí, tal com va fer per a l’escriptor.

4. Antecedents del llibre de Jeremies.

Si personalment heu fet alguna lectura de Jeremies, per exemple per a les setmanes de lectura de la Bíblia, és possible que us haureu adonat com hem dit anteriorment, que el llibre de Jeremiah no està escrit cronològicament. Això és diferent a la majoria de llibres bíblics, per exemple, com els llibres de Samuel, Reis i Cròniques que són generalment cronològiques[X]. Per contra, el llibre de Jeremiah s’agrupa principalment per temes. Per tant, ja que és vital que per obtenir una imatge clara dels esdeveniments, el seu context i la seva posició en termes cronològics, cal esforçar-se en un esforç important per ordenar els esdeveniments cronològicament. Seguint el principi utilitzat per Luke a què es fa referència anteriorment, aquesta investigació constituirà la base de la nostra 2^nd article d'aquesta sèrie.

Un punt important és també tenir una comprensió bàsica dels calendaris antics. Això ajuda a poder situar els esdeveniments en ordre cronològic. Aquest treball de base també permetrà més endavant veure els enllaços a registres arqueològics com ara tauletes cuneïformes que confirmen el registre de la Bíblia si es decideix fer-ho. La següent secció és un intent de donar una visió senzilla dels calendaris que s’utilitzen en aquest període de temps en la història de la Bíblia, suficient per comprendre l’ordre dels esdeveniments. Una descripció més detallada es troba fora dels límits d’aquest article, ja que pot arribar a ser molt complicat. Tanmateix, per als propòsits del nostre viatge, una visió senzilla és tot el que es requereix i no afecta els resultats.

Calendaris:

És imprescindible recordar i comprendre que els anys del calendari babiloni i jueu no eren calendaris basats al gener com el calendari gregorià que s’utilitza habitualment al món occidental. El calendari religiós judaic instituït en l'època de l'Èxode (Èxode 12: 1-2) i el calendari babilònic van començar el març / abril (Nisan / Nisannu) com el primer mes de l'any. En lloc que el primer mes de l'any fos gener, el primer mes va començar amb Nisan / Nisannu[xi] que correspon aproximadament al nostre mes de març a mitjans d'abril. També eren calendaris lunars, basats en el cicle mensual de la Lluna, que promedia aproximadament 29.5 dies. És per això que els mesos alternen de durada entre els dies 29 i 30 al calendari jueu. El calendari gregorià que coneixem és un calendari solar, basat en l’òrbita terrestre al voltant del sol. (Els dos tipus de calendaris van tenir i es van ajustar per mantenir-se en línia amb el veritable any solar dels dies 365.25. El calendari lunar s’executa en un cicle d’anys 19; el calendari solar bàsicament és un cicle d’anys 4).

Anys Regals:

Els babilonis tenien un concepte dels anys regals per als seus governants. Els sistemes historiadors tenien un any d'adhesió (sovint conegut com a Any 0 pels restants) del primer any natural durant el qual van accedir al tron ​​i es van convertir en rei. El primer any regnal va començar amb el primer any natural complet.

Utilitzant un exemple modern, si la reina Isabel d'Anglaterra morís a finals de setembre, els mesos d'octubre fins a mitjans de març (del proper any del calendari gregorià) serien el seu successor (any 0 (zero) o any d'adhesió. el successor (a continuació a la línia) seria el príncep Carles, probablement prenent un nom de tron ​​de Carles III. Sota el sistema de anys regals de Babilònia, l'any 1 regnal del rei Carles III començaria el març / abril amb l'inici del nou calendari babiloni. Així, probablement una tableta cuneïforme del rei Carles III per a principis de març tindria una data de l'any 0, el mes 12, el dia 15, mentre que una tauleta de mitjans de finals de març seria la data de l'any 1, el mes 1, el dia 1.

Per exemple, al següent diagrama (fig. 1.1) tenim el calendari gregorià existent amb el qual estem familiaritzats. L’any regnal babilonià va anar d’abril a març aproximadament.[xii] L’escenari 1 mostra els anys regals de la reina Isabel II segons el sistema babiloni.[xiii] Escenari 2 mostra com el sistema regnal va funcionar a la mort d'un monarca amb l'escenari fictici que va morir a 30^th 2018 de setembre. Els mesos restants fins que el nou calendari i any reial babilònic començats a l'abril es documentarien com a mes 7, etc., any d'adhesió[xiv] (comunament es coneix com a Any 0), i el mes 1 Any 1 es refereix al primer mes del primer calendari babilònic complet (i regnal) després de l'adhesió.

Nabucodonosor, Evil-Merodach i altres reis babilònics i reis judesos a què es fan referència, es donen a les cites del calendari bíblic i no a les datacions del calendari modern d'aquesta discussió (Jeremies, etc.). Belshazzar, Nabonidus, Darius the Mede, Cyrus, Cambyses, Bardiya i Darius the Great també es fan referència als Anys Regals de Babilònia, ja que Daniel, Haggai, Zechariah i Ezra escriuen des d'una perspectiva de dates babilòniques o tauletes cuneiformes, que són també s'utilitza per a la base de cronologia secular.

Per obtenir més antecedents i comparació de calendaris, veure la pàgina web de la NASA.

Tingueu en compte que el calendari religiós de Judean que es mostra aquí és el calendari que s’utilitza avui.[xv] Històricament, el calendari civil agrícola (agrícola) juntament amb el calendari israelita (Regne del Nord) difereixen sis mesos del calendari religiós que feia servir el Regne de Judà en aquest període. És a dir, el Cap d'Any jueu secular va començar amb 1^st el dia de Tishri (mes 7), però el primer mes es pren com a Nisan.[Xvi]

Per ajudar-nos a seguir la direcció correcta en el nostre viatge de descobriment, hem de tenir coneixement de determinades fites i panells indicatius, i es tractaran al següent article. En aquest proper article s’exposaran les fites que hem de tenir en compte a mesura que viatgem començant per (2) resums de capítols clau dels Llibres de Jeremiah, Ezekiel, Daniel i 2 Kings i 2 Cròniques ordenats en ordre cronològic d’esdeveniments. D’aquesta manera, el lector es familiaritzarà ràpidament amb el contingut d’aquests llibres.[XVII] També permetrà una referència ràpida més endavant, de manera que serà més fàcil col·locar una escriptura particular tant en el context com en el període de temps.

El vostre viatge de descobriment a través del temps - Resums del capítol - (Part 2), que arribarà aviat ...   Un viatge de descobriment a través del temps: part 2

____________________________________

[I] NWT - New World Translation of the Holy Scriptures 1989 Edition Edition de la qual s’extreuen totes les cites de les escriptures tret que s’indiqui el contrari.

[II] Eisegesis [<Grec eis- (a) + aquígeisthai (per liderar). (Vegeu 'exègesi'.)] Un procés on hom condueix a l'estudi llegint el text a partir d'idees pre-concebudes dels seus significats.

[iii] Exegesi [<Grec exègeisthai (interpretar) ex- (fora) + aquígeisthai (per liderar). Relacionat amb l'anglès 'seek'.] Interpretar un text a través de anàlisi detallada del seu contingut.

[iv] Per tant, no hi ha discussió ni anàlisi dels registres cuneïformes ja que el focus se centra en el registre de la Bíblia. Totes les dates utilitzades es relacionen amb la data acceptada per totes les parts de l'octubre del 539 BCE per a la caiguda de Babilònia a Ciro. Si aquesta data es mogués, probablement totes les altres dates d'aquesta discussió també es mourien igual, sense que això afecti a les conclusions extretes.

[v] Qualsevol inexactitud de cites i fet no és intencionada i han sobreviscut a nombroses proves de lectura. Per tant, l’autor agrairia els comentaris per correu electrònic a Tadua_Habiru@yahoo.com per inexactituds de citació o fet o dels comentaris associats a aquest article.

[Vaig veure] Incloent els testimonis de Jehovà a partir de la redacció d’aquest article l’agost 2018.

[VII] Malgrat els defectes coneguts de la NWT Reference Edition, continua sent, en la seva major part (almenys en opinió de l’autor) una bona, traducció literal, consistent, certament per als llibres bíblics als quals es va fer referència en aquest viatge a través del temps. És també la traducció que és probable que els testimonis de Jehovà més coneguts i còmodes l'utilitzin.

[viii] S'inclouen els suggeriments (utilitzats per l'autor) https://www.biblegateway.com/ , https://www.blueletterbible.org/ , http://www.scripture4all.org/ , http://bibleapps.com/ , http://biblehub.com/interlinear/ ; Totes aquestes contenen diverses traduccions i algunes contenen Bíblies interlineàries hebrees i Bíblies interlineades gregues amb enllaços sobre paraules a Online Strong's Concordance. http://www.lexilogos.com/english/greek_translation.htm# , http://www.biblestudytools.com/interlinear-bible/

[Ix] Les traduccions literals inclouen: Traducció literal de Young, New American Standard Bible, English Standard Version, NWT Reference Edition 1984 i Darby's Translation. Les traduccions de paràfrases (no recomanades) inclouen: Revisió 2013 del NWT, The Living Bible, New King James Version, NIV.

[X] Cronològic: en data relativa o ordre seqüencial d'esdeveniments.

[xi] L’ortografia dels noms de mesos va variar al llarg del temps i segons el traductor, però es proporcionen els més habituals. Els noms del mes jueu i el babiloni es donen junts en molts llocs d’aquests articles, la convenció que s’utilitza és jueva / babilònia.

[xii] El mes real va ser Nisan / Nisannu, que normalment va començar al voltant de 15^th Març al nostre calendari actual.

[xiii] El seu regnat va començar 6^th 1952 de febrer per la mort del seu pare, el rei Jordi VI.

[xiv] Any d'adhesió conegut habitualment com a Any 0.

[xv] Abans de la 6^th Segle dC, els mesos del calendari jueu es van fixar mitjançant observació en lloc de tenir una durada fixa, de manera que les longituds d'un mes determinat en el moment de l'exili babiloni podrien haver diferit en + - 1 dia per mes.

[Xvi] https://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/526874/jewish/The-Jewish-Month.htm

[XVII] Es recomana una lectura completa ràpida d’aquests llibres bíblics durant un període de temps curt per (a) confirmar els resums dels articles, (b) donar fons i (c) familiaritzar el lector amb els esdeveniments, profecies i accions d’aquest període que va des del regnat de Josies fins al període persa primerenc.